Les restauracions han mantingut la claraboia i les muses de l’escenari, preservant-ne el simbolisme original. L’orgue també continua operatiu, després de diverses reparacions.

Els vitralls laterals i la ceràmica s’han restaurat per conservar la seva lluentor original, mentre que la climatització i la tecnologia han estat modernitzades per a un millor confort dels assistents.

El Palau continua sent una icona cultural i arquitectònica, adaptada a les necessitats modernes però fidel al seu esplendor original. Avui, és patrimoni de la humanitat per la UNESCO i segueix sent un punt de trobada cultural a Barcelona.

Decoració escultòrica: incloïa elements com el gran grup escultòric de Miquel Blay, La cançó popular catalana, situat a la cantonada principal, amb figures humanes i motius florals que representen la música i la tradició cultural catalana.

Vitralls i mosaics: els vitralls i els mosaics policromats adornaven la façana i li donaven un aspecte acolorit i lluminós.

Accés central: l’entrada principal estava a la cantonada, accentuada per l’ús de columnes decorades i detalls florals.

Tot i això, ha preservat el seu caràcter històric gràcies a les restauracions, però els canvis com la pantalla de vidre i altres detalls moderns li han donat una dimensió contemporània, assegurant alhora la seva conservació.

Aquest conjunt d'intervencions ha estat necessari per mantenir la seva condició de Patrimoni de la Humanitat i continuar sent un dels punts d’interès arquitectònics més visitats de Barcelona.

Renovació dels anys 80 i 90: aquesta etapa va incloure una restauració integral de la façana, millorant els vitralls i la ceràmica. També es va substituir el mosaic en algunes zones per preservar-ne l’aspecte original.

Adició de la pantalla de vidre (2009): una de les intervencions més notòries va ser la instal·lació d’una gran pantalla de vidre que cobreix una part de la façana principal. Això es va fer per millorar l’aïllament acústic i protegir els elements decoratius de la contaminació ambiental.

Il·luminació moderna: també es van incorporar sistemes d’il·luminació artística a la façana per destacar els seus elements escultòrics i decoratius durant la nit.

S'hi poden observar motius florals en capitells, frisos i columnes, destacant l'ús de colors vius.

És una fusió entre arquitectura i escultura.

1. Boca de l'escenari:

   • Part dreta: Grup escultòric de Pau Gargallo i Diego Massana amb el bust de Beethoven, flanquejat per columnes dòriques, i la cavalcada de les Valquíries, representant la música clàssica europea, especialment Wagner.

   • Part esquerra: Bústia de Josep Anselm Clavé amb un grup de noies que simbolitzen la cançó catalana Les flors de maig, sota un gran arbre. Ambdós costats es quasi uneixen al centre, on destaca el segell de l'Orfeó Català.

2. Semicercle posterior:

   • Divuit muses: Figures escultòriques d’Eusebi Arnau amb faldilles de mosaic (trencadís) realitzades per Mario Maragliano i Lluís Bru, representen instruments musicals i semblen emergir dansant dels murs.

   • Senyera central: Dissenyada per Antoni Maria Gallissà i convertida en mosaic, visible des de tota la sala.

3. Orgue:

   • Construït per la casa alemanya Walcker el 1908, va ser un dels primers instruments utilitzats en concerts fora d'esglésies a Barcelona. Es va restaurar el 2003 gràcies a una campanya de mecenatge.

Aquest conjunt representa una unió entre la música clàssica internacional i la tradició musical catalana, reforçant l'esperit modernista i cultural del Palau.

Actualment, el Palau continua sent un espai vibrant per a la música i un símbol de la cultura catalana. Inclou des de música clàssica fins a gèneres més moderns, reflectint la diversitat cultural de la ciutat.