La guerra freda by Luca Chamorro

Guerra de Vietnam (1954-1975)

lucachamorro10 — 2017-05-26 10:51:36 UTC

Va ser un conflicte bèl·lic lliurat entre 1955 i 1975 per impedir la reunificació del Vietnam sota un govern comunista. Va participar la República del Vietnam (Vietnam del Sud) amb el suport dels Estats Units i altres nacions contra la guerrilla local del Front Nacional d'Alliberament del Vietnam (Viet Cong) i l'exèrcit de la República Democràtica del Vietnam (Vietnam del Nord), recolzats per la Xina i la Unió Soviètica. Es calcula que van morir entre un milió i 5,7 milions d'personas.nota 2 Estats Units va comptabilitzar 58.159 baixes i més de 1700 desapareguts, constituint la contesa més llarga d'aquest país fins a la guerra de l'Afganistan.

El conflicte va començar per un intent d'unificar les dues Vietnam en un únic govern de coalició entre nacionalistes, comunistes i neutrals, segons la proposta inicial. Les accions dels Estats Units per evitar aquesta reunificació, unides a una successió de dictadures violentes, corruptes i ineficients imposades pels Estats Units, van provocar l'aixecament en armes

Invasió d'Hongria per part de l'URSS (1956)

lucachamorro10 — 2017-05-26 10:52:14 UTC

La Revolució hongaresa de 19568 (en hongarès: 1956-vos forradalom o felkelés) va ser un moviment revolucionari espontani d'abast nacional contra el govern de la República Popular d'Hongria i les seves polítiques imposades des de la Unió Soviètica, que va durar des del 23 d'octubre fins el 10 de novembre de de 1956.

Guerra dels 6 dies (1967)

lucachamorro10 — 2017-05-26 10:52:58 UTC

Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar a Israel amb una coalició àrab formada per la República Àrab Unida, denominació oficial d'Egipte per llavors, Jordània, l'Iraq i Síria entre el 5 i el 10 de juny de de 1967.

Després de l'exigència egípcia a l'ONU que retirés de forma gairebé immediata les seves forces d'interposició al Sinaí (UNEF), el desplegament de forces egípcies a la frontera israeliana i el bloqueig dels estrets de Tiran, Israel, tement un atac imminent, llançar un atac preventiu contra la força aèria egípcia.

Ocupació de Praga (1968)

lucachamorro10 — 2017-05-26 13:11:06 UTC

va ser un període de liberalització política a Txecoslovàquia, durant la Guerra Freda, que va durar des del 5 de gener de 1968 fins al 20 d'agost d'aquest mateix any, quan el país va ser envaït per la URSS i els seus aliats del Pacte de Varsòvia.

Aquest moviment buscava modificar progressivament aspectes totalitaris i burocràtics que el règim soviètic tenia en aquest país i avançar cap a una forma no totalitària de socialisme, legalitzant l'existència de múltiples partits polítics i sindicats, promovent la llibertat de premsa, d'expressió, el dret a vaga , etc. Va acabar a l'agost de 1968, quan les tropes del Pacte de Varsòvia van envair Txecoslovàquia i van posar fi al procés d'obertura política.

Guerra irano-iraquí (1980-1988)

lucachamorro10 — 2017-05-26 13:11:37 UTC

Va ser un conflicte bèl·lic sorgit entre l'Iran i l'Iraq, que va esdevenir entre els anys 1980 i 1988, finalitzant aquest sense un clar vencedor.

Els seus orígens es troben en la llarga animositat àrab-persa i en les rivalitats regionals; en concret, l'Iraq volia invertir la delimitació de fronteres entre els dos estats.La guerra va tenir un enorme cost pel que fa a vides perdudes, ia part; va causar un greu detriment social arran dels greus danys als aparells econòmics d'ambdues nacions, el qual es va veure posteriorment en els dos països amb xifres d'atur de fins a dos dígits.

El conflicte és comparat amb la Primera Guerra Mundial (1914-1918) per l'ús de les mateixes tàctiques, incloent el foc de trinxera a gran escala, nius de metralladores, càrregues de baioneta, etc..

Guerra de les Malvinas (1982)

lucachamorro10 — 2017-05-26 13:12:19 UTC

La Guerra de les Malvines va ser un enfrontament bèl·lic entre la República Argentina i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord que va tenir lloc a les illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandvitx del Sud. La guerra es va desenvolupar entre el 2 d'abril, dia del desembarcament argentí a les illes, i el 14 de juny de 1982, faunque els britànics van envair les illes Sandwich del Sud i el 20 de juny van desallotjar les instal·lacions de la Base Corbeta Uruguai de la Argentina, en el marc de l'Operació Keyhole.

L'origen de la guerra va ser l'intent per part de l'Argentina de recuperar la sobirania de les illes, a les quals les Nacions Unides consideren territoris en litigi entre l'Argentina i el Regne Unit, encara que aquest últim els administra i explota.

El saldo final de la guerra en vides humanes va ser de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs.

Crisis de rehens a Teheran (9-11-1979)

lucachamorro10 — 2017-05-26 13:13:04 UTC

La crisi dels ostatges a l'Iran es va desenvolupar en un període de 444 dies, durant el qual el nou govern sorgit després de la revolució iraniana va prendre com a ostatges 66 diplomàtics i ciutadans dels Estats Units d'Amèrica. La crisi va començar el 4 de novembre de 1979 i es va perllongar fins el 20 de gener del 1981.

Desintegració de l'URSS (1991)

lucachamorro10 — 2017-05-26 13:16:57 UTC

La Dissolució de la Unió Soviètica o la Dissolució de la URSS va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i el govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar en la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre el 11 març 1990 i el 25 de desembre de de 1991.

La dissolució de l'Estat socialista més gran del món també va marcar la fi de la Guerra Freda.

Per tal de deixar de banda l'estancament de l'economia soviètica, el líder soviètic Gorbatxov va iniciar un procés d'obertura política i reestructuració econòmica

Desconolització d'Àfrica

lucachamorro10 — 2017-05-26 13:17:22 UTC

La major part d'Àfrica havia estat colonitzada durant la Repartició d'Àfrica, enmig del període conegut com a Nou Imperialisme, durant la segona meitat del segle XIX. Després de la Primera Guerra Mundial, els moviments independentistes africans van prendre rellevància, que culminaria en el procés de descolonització. En alguns països la independència es va obtenir de forma pacífica, mentre que en altres es va aconseguir mitjançant l'ús de les armes. Entre aquests últims, la Guerra d'Independència d'Algèria (1954-1962) i la Guerra colonial portuguesa (1961-1975) van ser les més violentes.

La descolonització d'Àfrica es basa en tres circumstàncies diferents: el desig dels pobles indígenes a independitzar-se, la distracció europea pels assumptes mundials i el ressentiment popular contra el racisme i la desigualtat.

El desig africà d'independència es va basar en la contemplació de l'exitosa revolució i, el seu conseqüent autogovern, d'Índia, dirigida per Mahatma Gandhi en el seu respectiu cas.

En segon lloc, la descolonització va tenir lloc en l'àmbit internacional de la Guerra Freda. A causa dels esforços que l'URSS duia a terme per promulgar la seva ideologia comunista, les potències europees temien que les seves colònies es tornessin cap al comunisme com una forma d'obtenir la independència.

Revolució sandinista a Nicaragua (1979)

lucachamorro10 — 2017-05-26 13:18:32 UTC

Procés obert a Nicaragua entre juliol de 1979 Fins a febrer de 1990, protagonitzat paper Front Sandinista d'Alliberament Nacional (anomenat AIXÍ en memòria d'Augusto César Sandino)
La lluita contra la dictadura dels Somoza, que ja havia començat a els finals dels anys 50 del segle XX és va intensificar l'abast el 1978. A l'març de 1979 es signa l'acordar de la unitat per la part dels representants de les tres fraccions sandinistes i és decidir impulsar la lluita. A l'juny és va Fer la crida a la "Ofensiva Final" i la vaga general i el 19 de juliol de 1979 les columnes guerrilleres del FSLN entrin a Managua, amb 1 ampli soporte popular, consumant la derrota d'Anastasio Somoza Debayle.