<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>CMC- Recorregut per la història de la medicina by Clàudia Ramos Sorando</title>
      <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr</link>
      <description>Anna Dilla, Paula Gadea, Marina López, Clàudia Ramos, Irene Vázquez </description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2020-05-24 10:11:53 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2024-07-24 17:50:30 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url>https://padlet.net/icons/png/1f52c.png</url>
      </image>
      <item>
         <title>MEDICINA MUSULMANA o la del profeta</title>
         <author>cramos116</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591136015</link>
         <description><![CDATA[<div>·La medicina musulmana o enviament a veure que moltes èpoques fins arribar a els nostres dies. <br> ·El terme de medicina musulmana o islàmica fa referència a l’època d’or de la civilització  medieval(s. VII-XIII)<br>·Entre els segles VIII I XIII la medicina va experimentar brillants avanços en el món musulmà gràcies a la recuperació de la ciència antiga i a l’ampli ús de l’àrab com a llengua de cultura amb la traducció d’obres en grec persa i se sent la medicina àrab es va convertir en la més informada i diversa del planeta.<br>·Van asimilar i perfeccionar les tècniques de l’antiga Grècia i van donar un lloc important en la societat a la medicina facilitant així molts avanços. ·Van incrementar i assolir nous mètodes pel tractament de enfermetats segons principis farmacèutics gràcies el prestigi de les ciències en aquest cas de la medicina durant el període d’esplendor Califat abassida de bagdad entre els segles X i XI la recopilació de grans obres sistemàtiques va ser una feina fonamental.<br>·A la seva base es troba a la medicina humoral atribuïda a Hippocrates que va viure al segle IV aC la qual divideix en quatre els fluits humans bàsics sang, flema, bilis groga i bilis negra la salut i la malaltia depenen de l’equilibri entre ells i la salut s’obte restablint el balanç entre ells amb dietes i purga d’aquí la importància de la medicina Arab que tenen en la higiene i la dieta.<br>·Avicenia (980 1073 dC )va ser un dels més prestigiosos metges i va escriure el “cànon de la medicina “que es un tractat en cinc volums que tracta des de l’anatomia i la fisiologia fins les malalties a diferents òrgans i aparells així com la Galenica combinant en un tractat tot el saber mèdic de l’època.<br>· El Canon és un dels textos més importants de la història de la medicina. Així mateix descriu per ajudant-se de les il·lustracions nombrosos instruments quirúrgics.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://historia.nationalgeographic.com.es/a/medicos-islam_8595" />
         <pubDate>2020-05-24 10:23:23 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591136015</guid>
      </item>
      <item>
         <title>MEDICINA EN ELS SEGLES XVII I XIX</title>
         <author>cramos116</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591136211</link>
         <description><![CDATA[<div>·Tot i havent hagut grans avenços del coneixement fins al segle XVII, els descobriments que van tenir aplicació directa en medicina i cirugia van ser escasos. <br>·Les Universitats seguien un procediment deductiu i donaven els títols per practicar la medicina basant-se en una formació sobretot teòrica. Pel qual la condició no era saber molt de medicina sinó que només calia demostrar el coneixement del llatí.<br>·Els cirujans no aconseguien el nivell social al qual estàven els metges. Va ser amb Felip III quan s'inclou de forma definitiva l'álgebra en el temari que els cirujans habien de fer davant del Protomedicat.<strong> <br></strong>·Pedro Virgili, cirujià de l'armada va crear a Cádiz, en el Hospital Real, un centre per la formació anatómica dels cirujans.<br>·<a href="http://www.ujaen.es/investiga/cts380/historia/siglo_xviii.htm">http://www.ujaen.es/investiga/cts380/historia/siglo_xviii.htm</a></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/597265658/89224ff3e3e9bc6f73aad772b39fe050/1.jpg" />
         <pubDate>2020-05-24 10:23:36 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591136211</guid>
      </item>
      <item>
         <title>MEDICINA DEL RENAIXEMENT I EL BARROC, historia de la medicina</title>
         <author>cramos116</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591136706</link>
         <description><![CDATA[<div>·L'època de la que estem parlant és el renaixament i el barroc. El segle en el que comença el renaixament és el XV i acaba sl XVI. El Barro a continuació, al segle XVI i acaba a la segona maeitat del segle XVII.<br><br>·El pensament mèdic consistia en tornar cap als prigens, cap als clàssics grecollatins.<br><br>·La medicina renaixentista es caracteritza pel ressorgiment de l'hipocratisme, entenent la malaltia com una alteració dels humors. S'hereten moltes malalties.<br><br>·Els màxims representants que troebem són : Paracelso, Andrés Vesalio, Charles Estiene i Bernardino Montaña de Monserrate.<br><br>·<a href="https://www.unav.edu/web/facultad-de-medicina/detalle-noticia-profesores-pestana/2011/11/28/la-influencia-del-barroco-en-las-vanguardias-del-siglo-xx-a-debate-en-un-congreso-en-venecia?articleId=306466">https://www.unav.edu/web/facultad-de-medicina/detalle-noticia-profesores-pestana/2011/11/28/la-influencia-del-barroco-en-las-vanguardias-del-siglo-xx-a-debate-en-un-congreso-en-venecia?articleId=306466</a></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/595306766/e94347f1c35c3b1fc40cab6dae25571a/Anatomische.jpg" />
         <pubDate>2020-05-24 10:24:04 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591136706</guid>
      </item>
      <item>
         <title>QUÉ SABEM DE LA MEDINA PRIMITIVA?</title>
         <author>cramos116</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591137170</link>
         <description><![CDATA[<ul><li>Apareix durant la prehistòria, tot i que d'una manera o un altre la medicina sempre ha estat present entre les societats.</li><li>Hem pogut recollir informació sobre la medicina primitiva a traves de les evidències que  la Edat de pedra ens ha deixat.</li><li>En aquests pobles, la idea  de la malaltia s'atribuïa a fenomens  sobrenaturals per acció de dimonis o algun tipus d'encanteri provocat per les males accions del malalt durant la seva vida.</li><li>La malaltia tenia un caràcter moral</li><li>La medicina primitiva era de caràcter teúrgic, que vol dir, que invocaven els poders dels seus deus per tal de que a través de acords poguessin aconseguir la millora del malalt.</li><li>El diagnòstic del pacient era de major o menor grau en conseqüència a la idea de la malaltia que tenien, és a dir, depenent del fenomen sobrenatural, se li atribuïa la enfermetat.</li><li>El diagnòstic i el tractament també es feien amb elements màgics-religiosos.</li><li>per exemple: llançar ossos a l'aire, els estats de tràngol dels curanders per arribar al diagnòstic dels seus pacients, les cerimònies, les pregàries, les formules màgiques i sobretot el colpejar als pacients amb certs objectes com a mitjà terapèutic.</li><li><a href="http://mural.uv.es/dosagar/primitiva.htm">http://mural.uv.es/dosagar/primitiva.htm</a></li></ul><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="http://2.bp.blogspot.com/_OKhOsJV18FA/TOa4Bw8-F3I/AAAAAAAAACo/hPTbmtuFgsk/s1600/trepanaciones_craneanasmedical+instrunebts.jpg" />
         <pubDate>2020-05-24 10:24:32 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591137170</guid>
      </item>
      <item>
         <title>MEDICINA EN ELS SEGLES XX I XXI, la innovació i la millora de la ciència</title>
         <author>cramos116</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591137341</link>
         <description><![CDATA[<div><br></div><ul><li>Es situa entre el segle XX i XXI, és a dir, a l’actualitat</li><li>S'articula l'estadística com a procediment principal per a dotar la medicina de base científica. El pensament científic es basa en l'evidència. </li><li>L'OMS expressa el concepte de "perill per a la salut" per referir-se a qualsevol "efecte biològic, no comprès en el marge de compensació fisiològica normal, que és perjudicial per a la salut o el benestar".   El concepte de malaltia utilitzat en els dos segles és multidimensional.</li><li>Els màxims representants de la medicina en aquests dos segles son Sigman Freud, Robert Koch i Paul Ehrlich.</li><li>http://www.medicosypacientes.com/articulo/los-valores-de-la-medicina-en-el-siglo-xxi</li></ul><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/595306766/8bf762a9659aa421950df704109f755b/ACELERADOR_LINEAR_708332_e1483969451853.jpg" />
         <pubDate>2020-05-24 10:24:42 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591137341</guid>
      </item>
      <item>
         <title>MEDICINA MEDIEVAL, POPULAR O CIENTÍFICA?</title>
         <author>cramos116</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591137677</link>
         <description><![CDATA[<ul><li>Se situa entre els segles V i XV.</li><li>Hi havien dos tipus, la medicina popular i la medicina científica.</li><li><strong>La medicina popular</strong>, era fonamentada per vells sabers i coneixements procedents de remeis naturals com les plantes però també en suposicions màgiques. A la medicina popular, corresponen "malalties" derivades de les supersticions i tradicions recollides durant anys i que anaven passant de país en país i de generació en generació.</li><li>La<strong> medicina científica</strong>, estava basada en la producció de Galè, que fou un metge grec que va desenvolupar la seva obra mestre sobre la medicina  entre finals de segle II i principis de segle III i la influència arriba fins a l'actualitat. De aquesta obra, parteixen les teories sobre els humors, base en la medicina medieval.</li><li>els hospitals,van ser els llocs que van cobrar especial importància ja que van ser les confraries les que es van encarregar de la seva gestió, substituint als clergues. Tot i així, els centres mai van perdre el seu esperit caritatiu i religiós i és que normalment estaven plens dels més desfavorits,. En gairebé totes les ciutats podem trobar probes d'antics hospitals, molts d'ells dedicats a una sola malaltia, separació que avui sorprèn per l'avançat del seu encert però és que, hem de tenir en compte que la medicina avançava a passos de gegant i que en temps medievals, les malalties amenaçaven contínuament amb aparèixer.</li><li>Eren per tant els monestirs llocs on s'estudiava i transmetia els sabers clínics, fins a l'aparició de les universitats, excepció és clar, dels àrabs els qui portaven ja segles practicant la medicina.</li><li>També apareixen les universitats de medicina com acabo de explicar , la primera va ser a Salerno, Itàlia</li><li><a href="https://www.arteguias.com/medicinamedieval.htm">https://www.arteguias.com/medicinamedieval.htm</a></li></ul>]]></description>
         <enclosure url="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/03/DiezAlbumsBirth.jpg" />
         <pubDate>2020-05-24 10:25:03 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591137677</guid>
      </item>
      <item>
         <title>MEDICINA A GRÈCIA I ROMA</title>
         <author>cramos116</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591137836</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>GRÈCIA:</strong><br>·La cura de ferides durant la guerra va impulsar el desenvolupament de la Medicina. <br>·Higiea, sentada al costat d'Asclepi, dona de menjar a una serp, un animal que era fet servir en rituals curatius de santuaris.<br>·Asclepi, admirat com a Déu de la medicina en l'antiga Grècia, juntament amb els seu fills, considerats herois molt apreciats tant per el seu valor com a guerrer com pel seu saber quirúrgic.<br>·Però la figura que destaca pel seu saber i els seus escrits en l'etapa "tècnica" o "científica" de la medicina grega, és la d'Hipócrates.<br>·<a href="https://historia.nationalgeographic.com.es/a/medicina-grecia-antigua-nacimiento-ciencia_7023/6">https://historia.nationalgeographic.com.es/a/medicina-grecia-antigua-nacimiento-ciencia_7023/6</a><br><strong>ROMA:</strong><br>·La medicina romana estava molt influenciada per la medicina de Grècia. Els metges grecs practicaven la medicina i feien les seves investigacions en l'Imperi Romà.<br>·Les figures médiques més importants de l'Antiga Roma van ser Asclepíades de Bitinia, Celso i Galeno.<br>·Asclepíades de Bitinia va obrir una escola de medicina basada en els estudis i treballs que havia realitzat Demócrit. <br>·Els metges es distribuïen per la ciutat de Roma com César manava, fins i tot, es muntàven hospitals en ple camp de batalla perquè els ferits en la guerra poguessin ser atesos. Un dels metges més importants de l'exèrcit de Neró va ser Pedanio Dioscórides d'Anazarbus. <br>·<a href="https://revistadehistoria.es/la-medicina-en-la-antigua-roma/">https://revistadehistoria.es/la-medicina-en-la-antigua-roma/</a></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/597265658/69ee787fbc5dc5abfed13272d18c4c94/album_les10010619_c587475f_1200x630.jpg" />
         <pubDate>2020-05-24 10:25:12 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591137836</guid>
      </item>
      <item>
         <title>LA ALQUÍMIA NO ES UNA &quot;PSEUDOCIENCIA&quot;</title>
         <author>cramos116</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591137985</link>
         <description><![CDATA[<div>·Entre els seglesIII aC i XVI la química va estar denominada per l’alquímia durant aquest període les investigacions es van centrar en la recerca de la pedra filosofal un mètode hipotètic que permetria transforma qualsevol metall en or o plata.<br>·Alguns historiadors han vist l’alquímia com a resultat d’un transtorn mental com una desviació i racional del recte camí a la manipulació de la matèria mitjançant experiments.<br>·Alguns el màxims representats són Paracelso, Antonie Laurent, Carl Gustav Jung ...<br>·I alguns científics coneguts que també van estan involucrats amb alquímia són Isaac Newton i Robert Boyle.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://pijamasurf.com/2014/01/la-alquimia-no-es-una-seudociencia-es-el-fundamento-de-la-ciencia/" />
         <pubDate>2020-05-24 10:25:21 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591137985</guid>
      </item>
      <item>
         <title>MEDICINA A L&#39;ANTIC EGIPTE, el poder de la màgia</title>
         <author>cramos116</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591138083</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>·</strong>Des dels inicis de la civilització a la fi del Quart mil·lenni abans de Crist fins a la invasió persa del 525aC.<br>·La malaltia era la demostració física d'una possessió del cos del pacient per agents sobrenaturals: enemics que tenen accés a un poder màgic, un déu enfadat, algun difunt descontent… És per això que metges i encantadors treballaven de forma paral·lela: primer era l'encantador i després el metge.<br><strong>·</strong>L'embolcall corporal era un element necessari per assolir la vida eterna, i la seva destrucció impediría aconseguir-la.<br>·El sistema de cures mediques dels egipcis antics era un servei públic: gratuït, general, nacional i disponible. Les lleis sanitàries eren estrictes, la higiene era escrupulosament complida i hi havia ordenances mediques per vigilar les aigües, no només per a la neteja dels vius sinó també per a la higiene mortuatòria. Tot això indica un alt greu d'evolució mèdica.<br>·Les seves cures constituïen una barreja entre observacions, análisis i diagnòstics racionals amb la màgia.<br><strong>·</strong>Com a representant d'aquesta podriem destacar el papir d'Edwin Smith i el papir Ebers.<br>·https://historia.nationalgeographic.com.es/a/medicina-egipto-asi-curaban-enfermedades-antiguo-egipto_6289/1 </div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/595280647/d3dc4cbfee654d08db71adbfee2002eb/anticegiptemedicina.jpg" />
         <pubDate>2020-05-24 10:25:28 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/591138083</guid>
      </item>
      <item>
         <title>ALEXANDER FLEMING, gran revolucionari de la medicina</title>
         <author>cramos116</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/592798337</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>· </strong>6 agost 1881 (Darvel, Escocia) - 11 març 1955 (Londres, Anglaterra)<br>·Època: Primera Guerra Mundial - Segona Guerra Mundial<br>·Camps de la ciència que treballava: microbiologia, immunologia, micologia, farmacologia, bacteriologia, quimioterapia.<br>·Fou el primer el primer en descobrir els efectes antibiòtics de la <strong>penicilina.<br>·</strong>El seu descobriment va ser doble, doncs també va descobrir l'enzim <strong>lisozima</strong>.<br>·El seu <strong>descobriment de la penicilina</strong> va significar un gran canvi per a la medicina moderna, doncs a partir d'aquest, va començar <strong>"l'era dels antibiòtics".</strong> <br>A més, va permetre salvar moltes vides durant la Segona Guerra Mundial.<br>·https://www.abc.es/ciencia/20150311/abci-penicilina-fleming-antibiotico-201503101345.html </div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/595280647/7228301edab4e9179edfa45f8a97c42a/fleming_alexander_1.jpg" />
         <pubDate>2020-05-25 11:50:49 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/592798337</guid>
      </item>
      <item>
         <title>EL TERMÒMETRE, controlador de la temperatura</title>
         <author>cramos116</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/594296757</link>
         <description><![CDATA[<div>·Fou inventat al 1592 per <strong>Galileo Galilei.<br>·</strong>El va inventar a partir de la idea de col·locar una escala graduada junt a un tub de cristall.<br>·Es considerat un dels <strong>instruments científics </strong>més importants, doncs per primer cop era possible distinguir entre calor i temperatura.<br>·Més tard, al 1612, <strong>Santorre Santorio </strong>va introduir una modificació a l'invent de Galileu i li donà un ús medicinal.<br>·Posteriorment, al 1714, Gabriel Fahrenheit creà el primer termòmetre a base de mercuri.<br><br><br><br><br><br>·<a href="https://curiosfera-historia.com/historia-del-termometro-inventor/">https://curiosfera-historia.com/historia-del-termometro-inventor/</a></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/595280647/2782491bd4b72032241c4ab9d165604c/imagen_21.png" />
         <pubDate>2020-05-26 08:57:23 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/594296757</guid>
      </item>
      <item>
         <title>EL CLOROFORM, NOVA ANESTÈSIA</title>
         <author>pgadea1</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/594784374</link>
         <description><![CDATA[<ul><li>Fou descobert 4 de novembre de 1847 per James Young Simpson, un metge escocès. </li><li>El cloroform és un tipus d'anestèsia, que consisteix en una barreja de productes químics, CHCl₃,  si s'utilitza sense coneixement i sense mesura pot ser molt perillosa  </li><li>Es va aconseguir fent la barreja dels següents productes químics, per cloració com derivat del metà o de l'alcohol etílic o, més habitual, actualment en la indústria farmacèutica, utilitzant ferro i àcid sobre tetraclorur de carboni.</li><li>El seu descobridor estava obsessionat amb intentar reduir al máxim ppossible el dolor que patien les dones a l'hora el part</li><li>En el moment històric en el que es descobreix, no va ser molt popular i no va tenir tampoc un gran impacte en la societat, fins al moment en el que el doctor  John Snow va  anestesiar  per primera vegada a la reina Victòria d'Anglaterra per al part del seu vuitè fill i va ser tot un éxit.</li><li>No es pot associar a cap malaltia, per va acabar amb la preocupació de moltes dones a l'hora de donar llum als seu fills.</li><li>Actualment el descobriment es vigent, encara que ja no s'utilitza amb les  mateixes finalitats. El cloroform és actualment emprat en tintoreries com a dissolvent de greixos en la neteja en sec, en extintors d'incendis, en la fabricació de colorants, fumigants, insecticides i en general plaguicides. </li><li><a href="https://www.atsdr.cdc.gov/es/toxfaqs/es_tfacts6.html">https://www.atsdr.cdc.gov/es/toxfaqs/es_tfacts6.html</a></li></ul>]]></description>
         <enclosure url="https://1.bp.blogspot.com/-yFKBjukdTp4/V2jr7IsXj_I/AAAAAAAAAG4/yWtFemZKohEs6VwfxzBf7qC41zy6SI8kgCLcB/s1600/g_chloroform.jpg" />
         <pubDate>2020-05-26 13:43:34 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/594784374</guid>
      </item>
      <item>
         <title>MEDICINA HIPOCRÀTICA, la importància del nostre equilibri</title>
         <author>cramos116</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/596401575</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>·</strong>Des de 3000 anys aC. <br>·És la medicina de l'Antiga Grècia, es trova recollida en el <strong>Corpus Hippocraticum</strong>. <br>·Hipócrates és el creador i màxim representant d'aquesta  <br>·La idea fonamental que pren és la naturalesa (<strong><em>physis</em></strong>), la qual segons els hipocràtics posseeix una força que no pot ser superada per l'home. <br>·Les malalties eren el resultat d'un desequilibri (<strong><em>dyscrasia</em></strong>) en el cos de quatre "humors" : sang, bilis negra, bilis groga i flema. L'individu es mantenía malalt fins que es recuperava l'equilibri i, en aquell moment, recuperava el seu estat de salut a partir de la dieta i la higiene. <br>La salut era concebuda com una barreja dels estats d'ànim, el que representava harmonia en la naturalesa humana. <br>·L'estudi de les causes de les malalties va ser poc desenvolupat, doncs els mètodes d'examen eren molt elementals. Tot i això, la medicina hipocrática va desenvolupar aspectes clínics de rellevància com les causes d'algunes malalties, el diagnòstic clínic i el pronòstic. <br>·https://historia.nationalgeographic.com.es/a/medicina-grecia-antigua-nacimiento-ciencia_7023/1 </div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/595280647/cc0790d5ef7119a0997c30182a06f09f/untitled.png" />
         <pubDate>2020-05-27 08:20:48 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/596401575</guid>
      </item>
      <item>
         <title>MARIE CURIE, la mare de la física moderna</title>
         <author>irenevazqmar</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/597303510</link>
         <description><![CDATA[<ul><li>Marie Skłodowska Curie va néixer el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia (Polònia) i va morir el 4 de juliol de 1934 a Sancellemoz (frança).</li><li>Va viure la Primera Guerra Mundial una part de la seva vida.</li><li>treballava en els camps de radioactivitat, física i química.</li><li>El descobriment del <strong>radi i el poloni</strong> va permetre definir les propietats de la radioactivitat, un terme encunyat per la pròpia investigadora. La constatació que elements com l'urani emetien radiació es va unir a la mateixa època a la troballa de l'electró per demostrar que l'àtom no era indivisible com es creia.</li><li>https://elpais.com/elpais/2011/11/22/mujeres/1321941840_132194.html</li></ul><div><br></div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/595306766/b31b5ede5e34519372638db62aedb00c/marie_curie.jpg" />
         <pubDate>2020-05-27 16:07:11 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/597303510</guid>
      </item>
      <item>
         <title>EL SIDA</title>
         <author>mlopez243</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/598648050</link>
         <description><![CDATA[<div>·Els primers casos de sida es van detectar el 1981 a Estats Units, encara que probablement existís en altres parts de món en dates anteriors. <br>·Els científics van establir el 1984, que la sida és la malaltia causada pel VIH (en anglès HIV), un virus indestructible fins al moment, que es transmet d'una persona a una altra a través de la sang o per contacte sexual.<br>·Les dades d'Onusida de 2017 ens parlen de 37 milions de persones amb VIH al món, amb 1,8 milions de nous casos cada any (5.700 cada dia) i 1 milió de morts per sida.<br>·El virus ataca i debilita el sistema immunitari.<br>·A mesura que el sistema immunitari es debilita, la persona està en risc de contraure infeccions i càncers que poden ser mortals.<br>·El virus es propaga (transmet) d'una persona a una altra a través de certs fluids corporals:<br>sang<br>Semen i líquid preseminal<br>fluids rectals<br>fluids vaginals<br>llet materna<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://www.elespanol.com/ciencia/20181016/estudio-realizado-madrid-barcelona-acerca-tratandolo-celulas/345965407_0.html" />
         <pubDate>2020-05-28 08:39:49 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/598648050</guid>
      </item>
      <item>
         <title>EL TÈTANUS</title>
         <author>annado0105</author>
         <link>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/600751590</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>QUAN ES VA DESCOBRIR AQUESTA MALALTIA?</strong><br>·En el 1889 un Bacteriòleg japonès va aconseguir el primer cultiu de <em>Clostridium tetani. </em>Més tard la toxina del tètanus va ser descoberta per Knud Faber en el 1899, previ al descobriment de la vacuna.<br>·El bacteri s'ha aïllat a la terra, en la femta i intestins de cavalls, ovelles, bestiar boví, rates, gossos, conillets d'Índies i pollastres. Es poden trobar tan a la terra com en la superfície de la pell i sota les ungles. <br>·Hi ha dades que descriuen aquesta malaltia des del segle V a. C. Hipòcrates va ser el primer que va descriure els síntomes en un mariner; com per exemple la hipercontracció de músculs esquelètics.<br>·La immunització passiva contra el tètanus es va dur a terme massivament per primera vegada durant la 1a Guerra Mundial. <br><strong>QUÈ ÉS, LLAVORS, LA MALALTIA DEL TÈTANUS?<br></strong>· És una malaltia aguda provocada per les neurotoxines produïdes pel bacteri <em>Clostridium tetani, </em>un bacil productor d'espores que es troben a terra i a la femta. Causa efectes en el sistema nerviós generant espasmes o violentes contraccions musculars, rigidesa i inestabilitat del sistema autònom.<br><strong>QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES?<br></strong>·Rigidesa dels músculs<br>·Espasmes musculars<br>·Febre i puls ràpid<br>·Dificultat per tragar<br>·Apnea <br><br>·<a href="https://contenidos.bupasalud.com/salud-bienestar/vida-bupa/t%C3%A9tanos">https://contenidos.bupasalud.com/salud-bienestar/vida-bupa/t%C3%A9tanos</a></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/597265658/d960ddfe2f1a2c0e40b357367de7d360/pinchazo_con_un_hierro.jpg" />
         <pubDate>2020-05-29 08:47:09 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/cramos116/312b6w1q69dpivgr/wish/600751590</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
