<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>L&#39;edat mitjana by </title>
      <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn</link>
      <description>Durant l&#39;Edat Mitjana va haver-hi alguns esdeveniments que van marcar l&#39;evolució de la humanitat. Busca informació sobre un dels següents esdeveniments (aquell que hem acordat a classe), fes-ne un resum i adjunta una fotografia relacionada amb allò que has buscat. Fixa&#39;t en la rúbrica per saber què s&#39;avaluarà.</description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2020-10-02 13:21:14 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2025-01-20 19:56:52 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url></url>
      </image>
      <item>
         <title>Les armadures dels cavallers {{ JULIÀ ESQUEU }}</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/810154968</link>
         <description><![CDATA[<div>Els cavallers portaven:<br> <strong>  ·     </strong><em>Dos camises.</em></div><ul><li><em>Dos pars de calces de burell.</em></li><li><em>Un saig.</em></li><li><em>Dos calçons.</em></li><li><em>Una capa.</em></li><li><em>Una pelliça (peça coberta de pell).</em></li><li><em>Dos mants (un per a l' hivern i un altre per a l'estiu).</em></li><li><em>Un cinturó ample de cuiro.</em></li><li><em>Dos bonets.</em></li><li><em>Una túnica de manegues estretes.</em></li><li><em>Un elm</em></li><li><em>Anaven armats d’una llança, una maça, i una espasa per al cos a cos.</em></li></ul><div><br><strong><em>Parts de la armadura d'un cavaller:</em></strong><br><strong><em>1 </em></strong>     <em>Bacinet amb careta <br></em><strong><em>2 </em></strong><em>     Espatllàs</em></div><div><strong><em>3</em></strong><em>      Guardabraç<br></em><strong><em>4    </em></strong><em>  Colzera</em></div><div><strong><em>5  </em></strong><em>    Ammambraç<br></em><strong><em>6 </em></strong><em>     Manyopa<br></em><strong><em>7</em></strong><em>      Guantellet<br></em><strong><em>8      </em></strong><em>Plata o cuirassa pectoral<br></em><strong><em>9      </em></strong><em>Plata o cuirassa dorsal</em></div><div><strong><em>10</em></strong><em>   Pancera<br></em><strong><em>11</em></strong><em>   Faldatge<br></em><strong><em>12</em></strong><em>   Escarsella<br></em><strong><em>13 </em></strong><em>  Cuixera<br></em><strong><em>14</em></strong><em>   Genollera<br></em><strong><em>15</em></strong><em>   Gambera<br></em><strong><em>16</em></strong><em>   Sabata de ferro<br></em><strong><em>17</em></strong><em>   Sagnies <br></em><strong><em>18</em></strong><em>   Gossets</em></div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/775987642/b805dc0855695ebbe86cd4eaaa7fe74c/armadura.jpg" />
         <pubDate>2020-10-07 13:22:20 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/810154968</guid>
      </item>
      <item>
         <title></title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/810156424</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>Els tornejos de cavalllers</strong>(Carla Morató)<br>A l’edat mitjana, els nobles sempre volien estar a punt per si havien d’anar a la guerra. En lloc d’anar al gimnàs a fer exercici, preferien esbatussar-se una mica en batalles de mentida... Però poca broma, que les armes eren de veritat!</div><div> Quinze dies abans de celebrar-se, s’anunciaven a tort i a dret, i se’n publicaven les regles. <br>                                             <strong> Quanta gent participava?</strong><br> De vegades hi participaven fins a 800 cavallers, que arribaven de tots els racons d’Europa.<br>                                                 <strong>Com eren, les lluites?<br></strong>Els tornejos eren batalles multitudinàries. Es feien en un camp obert, amb graderies per als espectadors. Els participants es dividien en dos bàndols i feien una càrrega a cavall, seguida d’una lluita ferotge cos a cos.<br>                                    <strong>Les normes d’una justa</strong><br>1. Cada cavaller ha de dur la seva armadura i el seu cavall.<br>2. En cada enfrontament es poden fer servir fins a tres llances.<br>3. Mentre dura la justa, només l’escuder pot parlar amb el cavaller.<br>4. Qui aconsegueix fer caure l’oponent del cavall, guanya.<br>5. El vencedor pot triar si es queda l’armadura o el cavall del vençut.<br>                                          <strong>Dos carrils</strong><br>La barrera de fusta al mig de la pista es va posar a partir del segle XV. Servia per evitar el xoc dels cavalls i facilitava molt controlar la muntura. Així el genet es podia concentrar a apuntar bé amb la llança.<br><br><br><strong>ENLLAÇ: </strong>https://bit.ly/36CLzMp<br>                    <br>                     <strong><em>                                IMATGE:</em></strong><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://www.sapiens.cat/uploads/s1/84/62/18/torneig-foto_57_540x335.jpeg" />
         <pubDate>2020-10-07 13:22:43 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/810156424</guid>
      </item>
      <item>
         <title>LA INVENCIÓ DE LA IMPREMTA (Clàudia Pérez)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/816692355</link>
         <description><![CDATA[<div><br></div><div> QUI VA INVENTAR LA IMPREMTA? QUAN LA VA INVENTAR?</div><div>La impremta la va inventar en Johannes Gutenberg cap a l’any 1440, al segle XV. </div><div> </div><div>COM ERA EXACTAMENT?</div><div>La impremta de tipus mòbil era intercambiable i reutilitzable. Eren uns prismes metàl·lics amb una lletra gravada a sobre.  Tot i que la impremta se la va inventar en Gutenberg al segle XV, també es va inventar a la Xina. Es deia xilografia i era la primera tècnica d’estampació que permetia fer més exemplars amb meny temps. Aquest sistema consistia en gravar allò que es volia escriure, en un bloc de fusta, posar-hi tinta, i col·locar un paper a sota. Després de pressionar-ho, apareixia la imatge gravada al full, però la primera xilografia no permetia fer gaires còpies, ja que els motlles es desgastaven molt fàcilment. <br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://bit.ly/33HeahG" />
         <pubDate>2020-10-09 13:43:44 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/816692355</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Castells curiosos (Aniol Arrebola)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828471496</link>
         <description><![CDATA[<div>Primer castell-<br>El castell de Predjama fa 800 anys que es trobar en una paret rocosa de 123 M d'altura, aquest inconquistable miracle medieval. Darrera del castell hi ha una cova molt gran. Hi ha galeries entrellaçades d'on sortia a roba el cavaller  Erasme de Predjama. A la cova sota al castell van trobar el seu estatge(habitació on si estava) els ratpenats.<br><br>Segon castell-<br>Els orígens del castell de Hunyad, es remunten a mitjana del segle XV, quan Juan Hunyadi (en romanès  Loan d'Hunedoara) va voler transformar una antiga fortalesa construïda al mateix lloc per Carlos I d'Hongria, que havia estat cedit al seu avi per Segismundo, rei d'Hongria, en 1409.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/788675431/639d74f368bfdb24a8a056a508c509c6/predjama.jpeg" />
         <pubDate>2020-10-14 13:12:29 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828471496</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Els reis Católics ( Laia Colomer )</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828480045</link>
         <description><![CDATA[<div>Els reis católics a la nostre antiga edat mitjana eren:<br><br>Ferran: va nèixer el dia 10 de març del 1.452 i va morir el dia 25 de gener del 1.516. L' anovenaven Ferran el Católic, era fill de rei Joan II d' Aragó i de la seva segona esposa, Joana Enríquez . Va ser reconegut hereu després de la mort del seu germenastre, ell va ser:<br><br>- Compte de Ribagorça                                 - Rei de Valéncia <br>- Duc de Montblanc                                       - Rei de Mallorca<br>- Príncep de Girona                                        - Rei de Barcelona<br>- Rei de Cicília                                                 - Rei de Castella <br>- Rei d' Aragó                                                   - Rei de Sardenya <br>- Rei de Nàpols                                                - Regent de Castella<br>- Rei de Navarra<br><br>Isabel: va nèixer el dia 22 d'abril de l'any 1.451 i va morir a l' any 1.504 (als 53 anys). També l' anomenaven Isabel la Católica. Els seus pares eren Juan II de Castilla i  Isabel de Portugal. A la mort d' Enric IV a l' any 1.474 Isabel va saber actuar molt ràpidament. Ella es va coronar reina de Castella per si mateixa tres dies més tard al castell de Segóvia.<br><br>Perquè s'anomenaven reis católics?<br>A l'any 1.496 el pare de Alexandre VI va donar el nom de reis católics a Ferran II i a Isabel de Castella. Perquè els reis Católics donaven el poder a la fe Cristiana.<br><br>Aquí us adjunto una foto dels dos reis Católics.</div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://www.sapiens.cat/uploads/s1/57/63/99/reis-catolics.jpeg" />
         <pubDate>2020-10-14 13:14:47 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828480045</guid>
      </item>
      <item>
         <title>La vestimenta de l&#39;edat mitjana (Luz)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828502293</link>
         <description><![CDATA[<div> </div><div><strong><em>ELS NOBLES</em></strong></div><div> </div><div>Com adorn, la noblesa i la reialesa solia utilitzar brodats (és un tipos de vestimenta que es realitza  quant hi han moltes capes de fil i es crea un dibuix)i joies, així com pells per decorar les túniques i els vestits de les dones i els punys de les camises dels homes. Al principi per al cap les dones solien utilitzar cobertors de seda, però ja cap al final de l'edat mitjana van començar a posar-se de moda els barrets.</div><div>Les dones de la noblesa i la reialesa es vestien amb diverses capes de roba, com roba interior utilitzaven calces i camises amb una enagos (un tipos de cusit) que solia ser de seda o lli. A sobre d'aquests es posaven un vestits llarg, que solia portar una petita cua i per sobre d'això una túnica.</div><div> </div><div><strong><em>ELS REIS I LES REINES</em></strong></div><div> </div><div>Els reis i les reines tendien a usar sempre colors brillants com el vermell i el blau.</div><div>Tenien unes sabates especials per a caminar per palau i quan sortien d'excursió, per sobre d'aquests es posaven uns de fusta i cuir. Resum els reis i les reines son molt pigus esque avera qui es fica tantes sabates en un dia... deu meu. jajajja<br><br><strong>Foto:</strong> https://ca.wikipedia.org/wiki/Indument%C3%A0ria_a_l%27Edat_Mitjana<br><br>Luz Badosa Gongora<br>6-10-20<br><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/784530936/54c8c1c079fc9b319ba3571635a03c55/vestimenta.jpg" />
         <pubDate>2020-10-14 13:20:42 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828502293</guid>
      </item>
      <item>
         <title>La Bruixeria a l&#39;Edat Mitjana (Raquel Feixas )</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828536064</link>
         <description><![CDATA[<div>La bruixeria a l'Edat mitjana era una espècie de religió que comptava amb moltes bruixes, diables i embruixadors, sovint anaven contra la fe cristiana i per a combatre'ls i van acabar amb ells i elles.</div><div> </div><div>En l'edat mitjana no només hi havia les bruixes, sinó el diable, el dimoni, els súcubs (eren una mena de dimonis que es feien passar per dones atractives per violar als homes), eren reals i tenien poders sobre el món. Per exemple es deia que podien curar, produir i traspassar malalties, provocar grans pluges danyant tots els cultius, causar sequeres, fer estèrils( fer que no tinguin fills) a les dones i animals, despertar l'amor per mitjà de pocions, destruir-lo a través d'encanteris... en definitiva podien fins i tot  causar la mort amb tan sols una mirada.</div><div> </div><div>La bruixeria estava creada per 12 membres , en què totes eren dones , excepte un líder masculí.</div><div> </div><div>Es diu que les bruixes solien arribar volant als aquelarres( on es reunien totes les bruixes)i normalment arribaven volant amb escombres.</div><div><br>Estudis actuals, demostren que al llarg de l'edat mitjana més de 100.000 bruixes van ser condemnades i entorn de les 50.000 executades( assassinades). </div><div> </div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://bit.ly/2H0Bu1b" />
         <pubDate>2020-10-14 13:29:05 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828536064</guid>
      </item>
      <item>
         <title>TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ(Marc Boada)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828543118</link>
         <description><![CDATA[<div><br>La Inquisició espanyola o Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics per reduir i combatir l’heretgia.<strong>(Un heretge es una persona que d'una  altre religió, d'una altre branca de la religió cristiana que no fos la catòlica.) </strong></div><div>La Inquisició espanyola té precedents en institucions similars existents a Europa des del segle XII i va arribar a estendre's fins al continent americà.</div><div>La inquisició perseguia als heretges i els el castigaven de forma cruel i fins i tot els mataven. </div><div> La Inquisició espanyola estava sota el control directe de la monarquia. La seva abolició (<strong>Anul·lació d'una llei o d'un costum mitjançant una disposició legal)</strong>va ser aprovada a les Corts de Cadis en 1812 per majoria absoluta, però no es va abolir definitivament fins el 15 de juliol de 1834.  <br>Enllaç: https://bit.ly/3iVEFUL<br><br></div><div><br></div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/788727165/80a481122e7eeb3fc562e22d2d81432d/200px_Escudo_inquisicion.gif" />
         <pubDate>2020-10-14 13:30:46 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828543118</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Marco Polo(Pau Barcons)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828547950</link>
         <description><![CDATA[<div>A l'edat mitjana, Venècia era un dels llocs més rics i animats d'Europa. Els comerciants portaven tota mena de riqueses d'Orient: seda, pedres precioses, espècies i perfums. I allà va néixer el nostre heroi, un dels viatgers més importants de tots els temps. De ben petit, Marco Polo somiava amb les aventures que viuria quan es fes gran. El seu pare, en Niccolò, i l'oncle Matteo eren comerciants i havien marxat de viatge per fer negocis poc abans que ell nasqués. Van estar tant de temps fora que ja es pensava que havien desaparegut. Però, quan tenia 15 anys, van arribar a la casa dos estrangers bruts, amb els cabells llarguíssims i els vestits esparracats. Com s'atrevien a entrar sense permís? Oh! Eren el pare i l'oncle, que per fi havien tornat! Quina emoció!, de sobte, en Marco tenia pare i, a més, amb moltíssimes aventures per explicar! Resulta que ell i l'oncle havien viatjat fins a la Xina. Allà havien conegut l'emperador, el gran Kublai Khan en persona. Kublai els va tractar molt bé i al cap d'uns anys els va deixar marxar. Però els va demanar que tornessin aviat, amb cent sacerdots per ensenyar la religió cristiana als seus súbdits. En Marco estava impacient per marxar, però encara van trigar dos anys a fer tots els preparatius. Van anar a veure el papa de Roma per aconseguir els cent sacerdots(gent de l'esglèsia),  però era un viatge tan llarg i perillós que només s'hi van apuntar... dos frares!<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/fotos/polo_marco.jpg" />
         <pubDate>2020-10-14 13:31:57 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828547950</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Instruments musicals de l&#39;època (Abril Barranquero)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828610997</link>
         <description><![CDATA[<div>https://ca.m.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_medieval<br><br><br><strong>Llaüt</strong>:És un instrument de corda amb la Caixa de ressonància en forma de mitja pera.<br>Hi ha dos tipus de llaüt: el primerenc, el llaüt de mànec llarg, i el llaüt de mànec curt. Hi ha una àmplia gamma de diferències dins de cada tipus, però la majoria tenen unes característiques comunes, com és el mànec allargat sense trasts i un petit cos en forma ovalada o semblant a una ametlla, que abans de ser de fusta es feien servir carbasses.<br><br><br><strong>Viola de roda</strong>: És un instrument de corda fregada, la caixa del qual presenta una obertura transversal per la qual gira una roda de fusta que es mou mitjançant una maneta que s'acciona amb la mà dreta. Disposa de dues, tres o quatre cordes melòdiques que es recolzen en un pont central.<br><br><br><strong>Saltiri</strong>: Consisteix en una peça de fusta o, més sovint, una caixa de fusta amb forats de ressonància, i sense coll; pot ser rectangular, triangular o de forma de trapezi; en alguns exemplars, alguns costats d'aquesta forma són corbats.<br><br><br><strong>L'arpa</strong>: És un instrument de corda pinçada, compost per un marc ressonant I una sèrie variable de cordes tensades.<br>Les cordes poden ser pinçades amb els dits, les ungles o amb un plectre.<br><br><br><strong>Rebab</strong>: És un instrument de corda, aparegut per primer cop a l'Afganistan. És el primer instrument a arquet que va arribar a l'Occident. Sovint té una punxa a davall per recolzar-hi l'instrument.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/788762437/13d6145a03f7c1084f263fb3cc9b2d99/la_msica_a_ledat_mitjana_15_638.jpg" />
         <pubDate>2020-10-14 13:46:49 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828610997</guid>
      </item>
      <item>
         <title></title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828615038</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>ESGLÉSIES ROMÀNIQUES (Sergi Nogué)</strong></div><div><br></div><div>-L’art del romànic va ser rural. L’Església era el principal client dels artesans, als quals encarrega la construcció i decoració de petites esglésies en les nombroses viles i pobles de l’època. D’aquesta manera, la religiositat és la característica més important del romànic.</div><div><br></div><div>-Els principals edificis romànics es construïen en pedra. Al principi, es cobrien amb sostres de fusta, però com que els incendis eren freqüents en aquest període, es va optar per usar la pedra. Per poder cobrir amb pedra els edificis grans, els arquitectes van tornar a utilitzar alguns elements romans, com ara les voltes de canó i les cúpules.<br><br></div><div>-Els temples solien tenir planta de creu llatina, per recordar la creu en què va morir Jesús.</div><div><br>-Les escultures estaven pintades amb colors vius. Avui dia, la majoria de les escultures romàniques que podem observar han perdut els colors a causa del pas del temps. </div><div> </div><div>-La majoria dels edificis romànics estaven pintats tant a l’exterior com a l’interior. Però les pintures més importants es reservaven per a l’interior dels temples.</div><div>-La pintura romànica no era naturalista. Els colors eren intensos i el contorn de les figures es perfilava amb una línia negra força gruixuda. A més, alguns personatges es dibuixaven molt més grans que la resta, per destacar-ne la importància.<br><br></div><div>CATEDRALS GÒTIQUES</div><div>-L’estil gòtic va desenvolupar-se a Europa des de mitjans del segle XII fins a les darreries del segle XV,. D’aquesta manera, les ciutats van veure sorgir nombrosos grups de picapedrers, paletes i fusters, dirigits per mestres d’obres i arquitectes.</div><div><br></div><div>-El gòtic, igual que el romànic, va ser un art religiós, però també el símbol del poder i la riquesa de les ciutats. La catedral n’era l’edifici més representatiu del nou estil artístic, però, com apuntàvem anteriorment.</div><div><br></div><div>-La catedral es va convertir en el centre de la ciutat. No només s’hi feien els ritus religiosos, sinó que també s’hi reunien els gremis i els governs municipals abans que es construïssin els ajuntaments. Fins i tot van sorgir rivalitats entre les ciutats per construir la catedral més gran i alta.</div><div><br></div><div><br></div><div>-L’escultura gòtica s’utilitzava bàsicament per decorar les façanes de les esglésies. Així, els escultors gòtics, igual que els romànics, representaven sobretot temes religiosos, especialment els temes de Crist crucificat i la Mare de Déu amb el Nen. Igualment, les escultures van continuar tenint una funció educativa. No obstant això, l’escultura gòtica va experimentar canvis importants:</div><div> </div><div>-La pintura mural va perdre la importància que havia tingut durant el romànic a gairebé tot Europa, excepte a Itàlia. Els murs van ser substituïts per finestrals molt amplis decorats per rosasses i vitralls i no va quedar lloc per fer-hi les pintures que havien caracteritzat l’anterior etapa.</div><div> </div><div>-Més tard, va començar a adquirir importància la pintura sobre fusta.</div><div>Enllaços:</div><div><a href="https://es.slideshare.net/baldufa8/gtic-arquitectura-europea">https://es.slideshare.net/baldufa8/gtic-arquitectura-europea</a><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/788689304/3d059fecf62e7eb0de1604ecad70d69a/baixa.jpeg" />
         <pubDate>2020-10-14 13:47:48 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828615038</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Els Vikings (Arnau del Olmo)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828673521</link>
         <description><![CDATA[<div>Els víkings no eren un grup ètnic, sinó una professió derivada de les dures condicions de vida de les terres escandinaves, on l'agricultura era molt limitada, fet que forçava part de la població a, durant certes èpoques de l'any, dedicar-se a l'ívíking, és a dir, comerciar amb altres territoris, i sovint saquejar o piratejar.Cal destacar que, encara que pràcticament tots els víkings eren d'origen nòrdic, no tots els que s'hi dedicaven eren nòrdics, també n'hi havia de frisis, francsi saxons.Gràcies sobretot a la seva mobilitat marítima, les accions dels víkings es van estendre fins al Meditarrani, el nord d'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia central.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/788776217/e47d07537f76cd8c688a888a37b40560/468185a195e041d7d6bd981e4ca76b1b.jpg" />
         <pubDate>2020-10-14 14:01:54 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/828673521</guid>
      </item>
      <item>
         <title> Els tornejos de cavallers(Carla Morató)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/829254265</link>
         <description><![CDATA[<div>A l’edat mitjana, els nobles sempre volien estar a punt per si havien d’anar a la guerra. En lloc d’anar al gimnàs a fer exercici, preferien esbatussar-se una mica en batalles de mentida... Però poca broma, que les armes eren de veritat!</div><div> Quinze dies abans de celebrar-se, s’anunciaven a tort i a dret, i se’n publicaven les regles. <br>                                             <strong> Quanta gent participava?</strong><br> De vegades hi participaven fins a 800 cavallers, que arribaven de tots els racons d’Europa.<br>                                                 <strong>Com eren, les lluites?<br></strong>Els tornejos eren batalles multitudinàries. Es feien en un camp obert, amb graderies per als espectadors. Els participants es dividien en dos bàndols i feien una càrrega a cavall, seguida d’una lluita ferotge cos a cos.<br>                                    <strong>Les normes d’una justa</strong><br>1. Cada cavaller ha de dur la seva armadura i el seu cavall.<br>2. En cada enfrontament es poden fer servir fins a tres llances.<br>3. Mentre dura la justa, només l’escuder pot parlar amb el cavaller.<br>4. Qui aconsegueix fer caure l’oponent del cavall, guanya.<br>5. El vencedor pot triar si es queda l’armadura o el cavall del vençut.<br>                                          <strong>Dos carrils</strong><br>La barrera de fusta al mig de la pista es va posar a partir del segle XV. Servia per evitar el xoc dels cavalls i facilitava molt controlar la muntura. Així el genet es podia concentrar a apuntar bé amb la llança.<br><br><br><strong>ENLLAÇ: </strong><a href="https://bit.ly/36CLzMp">https://bit.ly/36CLzMp</a><br>                    <br>                     <strong><em>                                IMATGE:</em></strong></div>]]></description>
         <enclosure url="https://www.sapiens.cat/uploads/s1/84/62/18/torneig-foto_57_540x335.jpeg" />
         <pubDate>2020-10-14 16:11:51 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/829254265</guid>
      </item>
      <item>
         <title>La llagenda del rei Artur(Cesc.V)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/832947580</link>
         <description><![CDATA[<div>                                               <em>La Llegenda del Rei Artur<br>                                             </em></div><div> <em>Fa molts anys, quan Anglaterra no era més que un grapat de regnes que batallaven entre si, va venir al món Artur, fill del rei Uther. La mare del nen va morir poc després de néixer, el pare l’hi va lliurar al mag Merlí amb la finalitat de que l’eduqués. El mag Merlí va decidir dur al petit al castell d’un noble, qui, a més, tenia un fill de poca edat anomenat Kay. Per poder garantir la seguretat del príncep Artur, Merlí no va descobrir els seus orígens. Cada dia Merlí explicava al petit Artur totes les ci</em>è<em>ncies conegudes i, com era mag, fins i tot li ensenyava algunes coses de les ci</em>è<em>ncies del futur i certes fórmules </em> mà<em>giques.<br>Els anys van anar passant i el rei Uther va morir sense que ningú li conegués</em></div><div><em>descend</em>è<em>ncia. Els nobles van acudir a Merlí per trobar al monarca successor.</em></div><div><br>Enllaç: https://es.slideshare.net/psampiet2/la-llegenda-del-rei-artur</div><div><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/54/Arth_tapestry2.jpg" />
         <pubDate>2020-10-15 16:09:20 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/832947580</guid>
      </item>
      <item>
         <title>AINHOA SALAVEDRA (LA PESTA NEGRA)</title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/833331067</link>
         <description><![CDATA[<div><br><strong>LA PESTA NEGRA: </strong>també és coneguda com a pesta bubònica.</div><div>El bacteri que la provoca és la Yersinia Pestis , que quan l' agafaven les rates, les puces de les rates ens la poden transmetre als humans.</div><div><br></div><div><strong>PROCÉS DE LA PESTA:</strong> La pesta és una zoonosis, una enfermetat infecciosa que passa dels animals a les persones, la incubació tarda de 16-23 dies, i després venen els símptomes. Principalment són febre i aparició de bultos a les ingles i la pell.</div><div>Al segle XIV no existia un tractament adequat , els símptomes empitjoraven fins a la mort en 3-5 dies. Va ser una gran pandèmia.</div><div><br></div><div><strong>VARIANTS DE LA PESTA:</strong></div><div>La pesta pot presentar 3 variants:</div><div><br></div><div>Pesta bubònica: la més comuna. Es transmet per la picada de la puça.</div><div><br></div><div>Pesta pneumònica: Es produeix quan el virus entra als pulmons del pacient. Es passa per via oral (d'home a home).</div><div><br></div><div>Pesta septicèmica: Es produïa quan el virus entrava a la sang del pacient. És la més greu. Provoca taques negres a la pell (són hemorràgies a sota la pell).</div><div><br></div><div><strong>COM ES CURA LA PESTA?</strong></div><div>Avui en dia, la pesta es cura amb antibiòtics, però no està encara erradicada. (que encara no està curada del tot).</div><div><br></div><div><strong>QUANT VA DURAR LA PESTA?</strong></div><div>La pesta va durar 7 anys, desde el 1346 fins al 1353.</div><div>Hi va haver hi aproximadament, 75 milions de morts.<br><strong><br>D'aquí és d'on he tret tota la informació:</strong><br><br>https://bit.ly/3j3kRz4</div><div><br><strong><em>Si voleu més informació, podeu mirar aquestes fotos (com es vestien  per no agafar la pesta negra):</em></strong></div><div><br><mark>Així eren les màscares més antigues:</mark><br><br></div><div>https://bit.ly/37beK9w<br>https://bit.ly/37689x7<br><br><mark>I així les més noves:</mark><br><br>https://bit.ly/3533NnS<br>https://bit.ly/2IrlVjs<br><br></div><div>CICLE DEL CONTAGI:</div>]]></description>
         <enclosure url="https://bit.ly/3k1Rka5" />
         <pubDate>2020-10-15 17:35:24 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/833331067</guid>
      </item>
      <item>
         <title>CRISTÒFOR COLOM I EL DESCOBRIMENT D&#39;AMÈRICA (Judit Aceituno)                  </title>
         <author></author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/833614729</link>
         <description><![CDATA[<div>Cristòfor Colom, va ser un home important per l'història .  El 3 de agost del 1492 va passar un fet històric ( el descobriment d'Amèrica ). El senyor Colom, ( un jove italia )volia anar al oceà Atlàntic i d'ella donar la volta per tot el món fins arribar ha Àsia, per això varen necessitar tres vaixells la Pinta, la Niña i la Santa Maria.            A dintre d'aquest vaixells hi havien 120 homes (la meitat d'ells espanyols). Varen sortir a navegar, i van arribar en un terreny desconegut, al principi pensavan que havian arribat ha Àsia, però no lo que va passar no va ser això. Van tornar a Europa de nou i així quatre vegades més, gràcies aquests viatges varen poder intercambiar i descubrir nous animals i aliments per exemple vaques, blat, raÏm, ovelles, porcs...  El senyor colom, va morir a Valladolid (nord de espanya), al any 1505, i lo que va passar es que quan va morir no va poguer saber que havia descobert un nou continent, Amèrica. En el descobriment d'Amèrica ens referim a la primera arribada dels europeus ha Amèrica. A dintre d'Amèrica , hi ha un país en honor a Cristòfor Colom i sabeu quin és Colombia (situada al sud d'Amèrica).     El nom Amèrica probe de un señor que va ser el que va dir que Cristòfor Colom havia descobert al continent d'Amèrica qu es deia Amèrico Vespucio . <br><br>Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=TD24cI-1bxw<br>Informació trobada National geographic<br><br>Foto: <a href="https://decolonial.hypotheses.org/files/2020/03/Llegada-de-Col%C3%B3n-a-Am%C3%A9rica.jpg">https://decolonial.hypotheses.org/files/2020/03/Llegada-de-Col%C3%B3n-a-Am%C3%A9rica.jpg</a><br><br></div>]]></description>
         <pubDate>2020-10-15 18:45:13 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/833614729</guid>
      </item>
      <item>
         <title>ELS REIS CATÓLICS ( LAIA COLOMER )</title>
         <author>lcolomer</author>
         <link>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/835186482</link>
         <description><![CDATA[<div><br>Els reis católics a la nostre antiga edat mitjana eren:<br><br>Ferran: va nèixer el dia 10 de març del 1.452 i va morir el dia 25 de gener del 1.516. L' anovenaven Ferran el Católic, era fill de rei Joan II d' Aragó i de la seva segona esposa, Joana Enríquez . Va ser reconegut hereu després de la mort del seu germenastre, ell va ser:<br><br>- Compte de Ribagorça                                 - Rei de Valéncia <br>- Duc de Montblanc                                       - Rei de Mallorca<br>- Príncep de Girona                                        - Rei de Barcelona<br>- Rei de Cicília                                                 - Rei de Castella <br>- Rei d' Aragó                                                   - Rei de Sardenya <br>- Rei de Nàpols                                                - Regent de Castella<br>- Rei de Navarra<br><br>Isabel: va nèixer el dia 22 d'abril de l'any 1.451 i va morir a l' any 1.504 (als 53 anys). També l' anomenaven Isabel la Católica. Els seus pares eren Juan II de Castilla i  Isabel de Portugal. A la mort d' Enric IV a l' any 1.474 Isabel va saber actuar molt ràpidament. Ella es va coronar reina de Castella per si mateixa tres dies més tard al castell de Segóvia.<br><br>Perquè s'anomenaven reis católics?<br>A l'any 1.496 el pare de Alexandre VI va donar el nom de reis católics a Ferran II i a Isabel de Castella. Perquè els reis Católics donaven el poder a la fe CristiaNA.<br><br>                                                                      ENLLAÇ:<br>               http://www.xtec.cat/~jgrabole/diversitat2/tema%209.pdf<br>                                                                       <br>                                                                                  <br>                                                                   IMATGE:</div>]]></description>
         <enclosure url="https://www.sapiens.cat/uploads/s1/57/63/99/reis-catolics.jpeg" />
         <pubDate>2020-10-16 10:59:22 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/rgonza10/30mzle856s7lsewn/wish/835186482</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
