"4.000 esglésies enderrocades, incendiades o saquejades és la xifra global que habitualment s'ha calculat a Catalunya , 20.000 en el conjunt de l'Estat. Parlar de xifres només permet adonar-se que la destrucció fou massiva. Cal, però, fer una aproximació al que va representar. Un testimoni directe, Miquel Regàs i Ardèvol, ens hi pot ajudar:

" Aquelles primeres nits (després de l'aixecadament dels militars )", explica en les seves memòries, "varen cremar i destruir les esglésies (de Barcelona). Vàrem sentir amb les nostres orelles i els nostres ulls ho varen veure, els cops de destral i la llum sinistra de l'incendi de la joia preciosa, que no creia mai més tenir, de l'església del Pi. Vàrem passar l'endemà per la Rambla i ni comprendre podíem com s'havia pogut esfondrar Betlem fins a veure's el cel des dels altars. El meu fill Miquel va explicar-me l'espectacle esgarrafós de la crema de la magnificent Santa Maria del Mar. El que més pena va causar-me va ésser la crema de Sant Jaume, perquè en vaig ésser testimoni des del seu començament. No va ésser cosa fàcil. Tres o quatre vegades varen intentar-ho sense aconseguir-ho. Les portes eren molt resistents i cada vegada alguna bona ànima els volia fer comprendre la barbàrie que suposava cremar aquella església encastada totalment entre cases de veïns i que podia produir l'incendi de tot aquell grup d'edificacions. La notícia devia córrer fins als dirigents d'aquella lluita que cada cop anava dibuixant-se més i més amb el seu veritable caràcter. Ells varen enviar, segurament, gent coneixedora a la qual no aturaria cap bon pensament de persona sentimental. L'església s'havia de destruir. (....) ".