• Finals del segle I - Difusió per ciutats de l'Imperi Romà:
El cristianisme es propaga principalment per les ciutats de l’Imperi gràcies a les bones comunicacions, la llengua grega i la pau romana.

• Segle III - Expansió per comunitats:
Desapareix la predicació itinerant i es consolida el testimoni de fe a través de petites comunitats cristianes.

• Segles II i III - Altres persecucions:
Hi ha 10 grans persecucions impulsades per emperadors com Domiciano, Trajà, Deci o Dioclecià. Tot i això, no són constants ni generals.

• Motius de persecució:
No adoren els déus romans ni l’emperador; sospites de pràctiques estranyes en els seus rituals (com "menjar el cos de Crist").

• Any 380 - Edicte de Tessalònica (Teodosi):
El cristianisme es declara religió oficial de l’Imperi. Es prohibeixen els cultes pagans.

• S’unifica la fe cristiana i es combaten heretgies.

• Es reforma el dret romà per fer-lo més humà.

• Neixen institucions de caritat: hospitals, asils…

• Els cristians poden celebrar el culte públicament.

Inconvenients:

• L’Església queda controlada per l’emperador (cesaropapisme).

• El clergat adquireix privilegis i es pot corrompre.

• Molts es fan cristians per conveniència, no per fe.

• Segle III - Primeres esglésies:
Comencen a construir-se temples fora de les grans ciutats.

• Litúrgia:

• Baptisme per immersió (en adults, habitualment en Pasqua).

• Eucaristia setmanal (diumenge) i Tridu Pasqual.

• Penitència (sacrament per a perdonar grans pecats).

• Presbíters:
Col·laboradors dels bisbes en la predicació i la litúrgia.

• Diaca:
Gestiona els béns i ajuda els pobres, vidues i orfes.