Es troba en el centre del cervell, entre tots dos hemisferis, allotjada en un solc on s'uneixen les meitats del tàlem.

La funció de la glàndula pineal és essencial per a la regulació del cicle circadiari, actuant com un rellotge biològic intern.

Això s'aconsegueix a través de la producció de melatonina, una hormona que regula els períodes de somni i vigília en resposta als canvis de llum i foscor.

Producció de melatonina

En la foscor: La glàndula pineal augmenta la secreció de melatonina, afavorint el somni.

Durant el dia: La producció de melatonina disminueix, mantenint a l'organisme alerta i actiu.

La producció de melatonina està controlada pel senyal lluminós percebut per la retina, que es transmet al nucli supraquiasmático de l'hipotàlem i, finalment, a la glàndula pineal.

La seva funció principal és ajudar a crear i guardar records (la memoria), sobretot aquells que tenen a veure amb fets i experiències personals. També és important per a la orientació en l’espai, perquè ens permet fer-nos una idea mental dels llocs i recordar camins o ubicacions. Aquestes funcions treballen juntes per ajudar-nos a recordar què hem viscut i on ha passat.

^{El lòbul frontal exerceix un conjunt de funcions específiques que el converteixen en el centre del control cognitiu i conductual. Inclou el còrtex motor primari, responsable de generar moviments voluntaris precisos; les àrees premotores i suplementàries, que planifiquen i coordinen seqüències motores; i l’àrea de Broca, essencial per a la producció del llenguatge i els moviments fonoarticulatoris. A més, el còrtex prefrontal integra processos com la planificació, la presa de decisions, la inhibició de respostes automàtiques, la regulació emocional, la conducta social i la flexibilitat cognitiva, funcions que expliquen per què aquest lòbul és considerat el més rellevant per a les capacitats superiors humanes .}

Gràcies a aquesta doble funció, l’hipotàlem garanteix la homeòstasi, és a dir, l’estabilitat de les condicions internes del cos malgrat els canvis externs. Entre les funcions que regula hi ha la temperatura corporal, la fam, la set, els cicles de son i vigília, el comportament emocional, el ritme cardíac i la pressió arterial. A més, participa en respostes essencials com l’estrès, la reproducció i la regulació del metabolisme.

En conjunt, l’hipotàlem actua com un pont entre el cos i el cervell, ajustant constantment múltiples processos perquè l’organisme funcioni de manera òptima.

L'amígdala, com ja he dit abans és un conjunt de nuclis, per tant, en comptes de tenir parts tenen diferents nuclis. Es diferencien entre nuclis laterals i nuclis centrals. Dins dels nuclis laterals els més destacats són els basolaterals que són els encarregats de rebre la informació sensorial, i el cortical el qual s'encarrega de la percepció de les emocions. Dintre dels nuclis centrals està el central que connecta amb l'hipotàlem i s'encarrega de funcions automàtiques, com el ritme cardíac i sobretot de la resposta a la por. Al conjunt de nuclis central també està el medial que està més involucrat en la presa de decisions socials.

La funció principal de l'amígdala cerebral és rebre informació dels sentits i si és necessari crear una resposta ràpida com la fugida o la lluita amb la por. També regula l'ansietat, l'estrès i altres emocions com la tristesa, la ira i la felicitat. També té a veure amb l'aprenentatge ja té memòria d'experiències que han sigut importants emocionalment i per tant guarda la informació per si l'ha d'utilitzar després amb estímuls semblants.

La funció principal del tàlem és rebre, processar i redirigir la informació abans que arribi a l'escorça cerebral. Així mateix, processa informació sensorial (menys l'olfacte), i envia l'important a l'escorça cerebral. Addicionalment regula el cicle somni-vigília i és essencial en el manteniment de l'estat d'alerta, regula les emocions i té un paper important en la consciència i en la integració de les respostes motores.

El Bulb raquidi és una part fonamental del tronc de l’encèfal que té com a funció principal regular activitats vitals automàtiques del cos. Entre les seves funcions més importants hi ha el control de la respiració, el ritme cardíac i la pressió arterial. També intervé en reflexos essencials com la tos, el vòmit... que són necessaris per a la supervivència i la protecció de l’organisme.

^{El lòbul parietal és una regió del cervell situada a la part superior i mitjana de cada hemisferi, entre el lòbul frontal i l’occipital. Té un paper central en la sensibilitat corporal i en la integració de la informació sensorial, especialment la procedent del tacte, la pressió, la temperatura i el dolor. També participa en la percepció espacial, en la construcció d’un mapa intern del nostre entorn i en la capacitat de coordinar moviments guiats per estímuls sensorials. En conjunt, actua com un centre que combina i interpreta dades sensitives per generar una percepció coherent del cos i de l’espai que ens envolta.}

^{El lòbul parietal s’encarrega de funcions específiques centrades en la sensibilitat corporal i la integració de la informació sensorial, ja que rep i interpreta estímuls com el tacte, la temperatura, el dolor i la pressió, alhora que combina dades visuals, auditives i somatosensorials per crear una percepció unificada del món. També és essencial per a la percepció i orientació espacial, perquè construeix un mapa intern de l’entorn i de la posició del propi cos, i participa en la coordinació sensomotora, ajustant els moviments segons els estímuls que percebem. Aquest conjunt de funcions fa del lòbul parietal una peça clau per entendre i interactuar amb l’espai que ens envolta.}