Gràcies a una seqüela, el dramaturg mexicà Guillermo Schmidhuber de la Mora va guanyar el Premi Nacional de Teatre de Mèxic l’any 1980, a més va quedar finalista en el Premi Tirso de Molina. El relat s’anomena “Los herederos de Segismundo” i ens parla de les tres dècades posteriors al final de “La vida es sueño”. 

 

L’interès per aquests temes es justifica pel context de l’obra, en ple barroc. Durant aquesta època va haver-hi un canvi de pensament sobre si la terra era el centre de l’univers realment. A més a més, Calderón escriu l’obra en el moment àlgid del debat entre la civilització i la barbàrie. 

També hi havia una lluita religiosa entre la reforma luterana, que estava a favor de la predestinació, i la contrareforma catòlica, que defensava la llibertat. Aquesta lluita es veu reflexada en el monòleg que fa el personatge Segismundo a Rosaura en el primer acte, expressant així, la privatització de la seva llibertat. 

El gènere dramàtic avarca tot tipus de creació literària en el que el dramaturg, nom que rep l’autor, és qui crea i desenvolupa una sèrie d’esdeveniments en un espai i temps definits, on els fet i personatges simbolitzen conflictes propis de l’acció humana.

Aquest gènere està destinat a ser representat. L’origen d’aquest tipus de teatre es remunta a l’Antigua Grècia. Al principi les representacions consistien en una sèrie d’himnes dedicats a Dionís, déu de l’alegria i el vi, però més tard s’afegiran cants i moviments que acabaran formant el gènere literari.

Els primers dramaturgs coneguts seran Sòfocles, Èsquil i Eurípides, qui crearan les bases d’aquest gènere per la prosperitat. Posteriorment, es desenvoluparà encara més a Roma, on trobem a Plaute, Sèneca i Terenci. Durant la primera meitat de l’Edat Mitjana desapareixeran les obres creades a Grècia i en els segles XI i XII es durà a terme una reinvenció del teatre.

Característiques del gènere dramàtic:

- Temes universals que poden tenir lloc en situacions diverses i que formen part de la vida quotidiana de l’ésser humà.

- Absència del narrador. Tot està explicat a partir de les veus dels personatges.

- La base és l’acció, que la proporcionen els personatges en funció del seu caràcter, la situació i l’experiència. 

- El diàleg ha d’estar ben construït per poder eliminar la figura del narrador. 

- Abans les obres estaven escrites en vers o prosa, avui dia estan escrites en prosa per facilitar la representació. 

- Obres compostes per una presentació, nus i desenllaç.

- Ús de monòlegs: el personatge parla en soledat i s’endinsa en la consciència i tot allò que pertorba la tranquil·litat. És una reflexió que es fa davant el públic per a que se sentin part de l’obra i, així, quedin exposats als pensaments i sentiments del personatge. 

- Ús del soliloqui: el personatge fa una reflexió a partir del que està passant al seu voltant. 

Veiem en aquesta obra rastres de les idees de Plató, Plini i Sant Tomàs adaptades a l’època de Calderó. La primera part de La vida es sueño reflecteix una perspectiva molt cristiana de la vida i l’enteniment d’aquesta, això es veurà influenciat per l’educació religiosa de l’autor, però el desenllaç i la reflexió entorn al lliure albir ens mostren la posició político-religiosa de l’autor, a favor del credo contrarreformista. A mesura que avança la trama, s’arriba a  conceptes i idees inclinades al platonisme. Veiem al llarg del relat una evolució en Segismundo i els seus coneixements, paral·lela a la que explica Plató en el Mite de la Caverna.

 

També apreciem la clara influència barroca amb temàtiques heredades com la vida com a somni i la tragèdia, visions atormentades i transcendents pròpies de l’època.

 

 D’altra banda, l’experiència onírica que viu el protagonista a palau, ens recorda al conte de Les mil i una nits, on s’explica el relat d’un comerciant narcotitzat i traslladat a palau, on desperta al llit d’un califa i es tractat com a un boig, fins que el califa aclara la situació. 

 

Finalment, l’engany que suposa viure la imatge del somni com a una experiència sensible prové de la filosofia hindú, i la preocupació entorn a temes existencials i queixes entorn a haver nascut són pròpies de la mística persa.

 

La importància d’aquesta obra radica en com dins d’un entramat simbòlic i dramàtic, l’autor sap plasmar una gran filosofia, i tractar dins de la formalitat de les arts escèniques temes com el sentit de la vida, el poder, la llibertat, el destí del home… Per a l’home barroc va suposar una nova perspectiva platònica de la seva realitat, en tant que es van veure reflexat en el personatge barroc i la seva evolució, qui agafa les regnes del seu destí.