Està ubicada per la Ciutat Vella, la Font de Sant Just està al mig de la plaça i per allí també hi ha l'illa d'edificis d'habitatge delimitada pels carrers Lledó i palma de Sant Just. Per les seves dimensions no es pot considerar edifici sinó una construcció de planta baixa sense accés a l'interior. Està format per un volum únic i compacte amb una única obertura en forma de rosetó de petites dimensions en una de les façanes laterals. Només s’ hi pot entrar a través d’un edifici veí. La seva inauguració va ser l’any 1367, però va començar a funcionar l’any 1427.

La llegenda diu que la font la va descobrir Joan Fiveller, mentre caçava, d'una deu d'aigua a la serra de Collserola. 


By: Mario Torres, Claudio Moica, Adria Juan i Toni Mayoral.

El Palau reial Major de Barcelona va ser la residència dels comptes de Barcelona i reis d’Aragó. 
Es compon bàsicament per quatre  recintes/edificis 
 

El Salo del Tinell : Pere el Cerimoniós el va fer construir entre els anys 1359 i 1362 a guillem Carbonell mestre d’obres.
La capella palatina de santa Àgata: es de l’any 1302 va ser feta construir per Jaume el Just i la seva esposa Blanca de Nàpols, i feia les funcions de capella reial o capella palatina. A dins hi ha un  important retaule  del pintor Jaume Huguet.
El Verger : és un jardí amb porxos i dependències al voltant que es comunica amb el Tinell, avui dia es la seu del museu Frederic Marès.
l’Arxiu de la Corona d’Aragó : L’edifici ha estat la seu històrica de l’Arxiu de la Corona d’Aragó des de mitjans del segle XIX. Es va crear l’any 1318 pel rei Jaume II, amb la finalitat de guardar-hi la seva documentació, i es va conservar durant més de quatre segles en dues cambres del mateix Palau Reial Major.
El mirador del rei Martí : És una torre rectangular de cinc pisos d’alçada i galeries a l seu interior, va ser construïda a l’any 1555, situada entre el Palau del Lloctinent i el Saló del Tinell. Es creu que la finalitat d’aquesta construcció va ser actuar com a torre de defensa, pel camp de visió que oferia. 

Tots aquests edificis formen una plaça al seu interior la qual s’anomena plaça del Rei. 

Història  :
De la època del segle XI encara es conserva l’escalinata exterior on es feien les reunions dels membres del Consell de cent quan encara no tenien edifici propi. Es diu que en aquestes escales es va realitzar la rebuda de Cristòbal Colom per part dels reis catòlics després de arribar del seu viatja a Americà. Avui s’ha demostrat que aquesta rebuda no va tenir lloc al palau reial, sinó que va ser dies després quan es va fer la rebuda al palau. 
Avui en dia el Saló del Tinell i la Capella de Santa Àgata  formen part del Museu d'història de la ciutat, mentre que el Verger forma part del  Museu Marés. 

Arquitectura :
El mirador del Rei Martí  es una torre rectangular de cinc pisos d’altura en que a cada pis hi ha una galeria d’arcs de mig punt amb set finestres. En aquell moment era la torre mes alta de la ciutat.
By Paula Ruiz, María Domene, Paola Rodriguez, Fatin masouari
Localització:

La seva façana principal és d'estil neoclàssic i va ser dissenyada per Josep Mas i Vila. Josep Mas Vila va néixer l’any 1779 i va morir al 1855. 

 Aquest estil neoclàssic té un esquema on s’avança la part més central per remarcar-la al primer pis amb quatre columnes grans que formen el balcó. On es podia veure fins l’any 2013 la placa de Celdoni Guixà. La façana que dóna al carrer Ciutat és d'estil gòtic, creada per Arnau Bargués. Entre els anys 1830 i 1847 va fer la façana de l’ajuntament. L’Arnau també va fer la portada del Cementiri Vell de Barcelona al barri del Poble nou l’any 1840. 

 

A l’ajuntament està format per 6749 treballadors. El govern municipal està format per 41 regidors. Hi han 7 partits populars: Barcelona en Comú, Convergència i Unió, Ciutadans, Esquerra republicana, Partit dels Socialistes, Partit popular i Candidatura d’Unitat Popular. L'Ajuntament de Barcelona ha tingut un total de 119 alcaldes, va començar el 1835, ara mateix hi ha l’Ada Colau i Ballano. El primer alcalde de Barcelona  va ser Josep Maria de Cabanes. 

 

 

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, 

És un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, altres fons històrics. 

L’arxiu té com a finalitat custodiar, conservar, organitzar i difondre la documentació. 

Des del 1994, està situat al carrer dels Almogàvers de Barcelona, d'on fou traslladat del Palau del Lloctinent. 

 

 

 

Fou creat el 1318 a Barcelona pel rei en Jaume II d'Aragó el Just com a arxiu unificat de tots els territoris de la Corona d'Aragó i així fou des del 1318 fins al 1348, any en què les Corts de Saragossa van crear l'Arxiu del Regne d'Aragó.  El 1419, també es creà l'Arxiu Reial de València, on es dipositen els fons de la magistratura de control econòmic de l'administració del regne i els de l'Arxiu del Mestre Racional del Regne de València. Havent passat la Guerra de Successió (1701-1714), en fou nomenat cap d'arxiu (1740-1783) Javier de Garma, que intentà crear un autèntic Arxiu de la Corona d'Aragó reunint a l'Arxiu Reial de Barcelona, seu de l'arxiu mare, tots els fons de l'administració reial dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. El projecte de Garma inspirà la política de Pròsper de Bofarull i Mascaró, cap de l'arxiu entre 1814 i 1849, i creador de l'actual Arxiu General de la Corona d'Aragó.

Des del 1318 i fins al 1993, tingué seu al Palau del Lloctinent del Palau Reial Major de Barcelona, i a partir d'aquella data s'efectuà un traslladat parcial a l'Edifici Almogàvers, de manera que actualment té dues seus: la històrica del Palau es manté per a actes protocol·laris, exposicions i cursos, mentre que la nova serveix per a la investigació i custòdia.

El 20 de gener del 2007, es signà la creació del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó al Palau del Lloctinent de Barcelona, per part dels presidents de Catalunya d'Aragó de la Comunitat Valenciana i de les Illes Balears així com el ministre de cultura.

 

L’Arxiu de la Corona d’Aragó és un arxiu estatal que depèn del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, el qual té com a òrgan rector un Patronat en què participen les Comunitats Autònomes d’Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana i illes Balears. L’arxiu té com a finalitat custodiar, conservar, organitzar i difondre la documentació que, procedent de diverses institucions, ha anat acumulant els seus dipòsits durant els últims set segles i que avui forma part del Patrimoni Històric Espanyol.

L’arxiu va néixer com Arxiu Reial, creat  pel rei Jaume II d’Aragó el 1318. Juntament amb les escriptures referents al Patrimoni Reial, allà es van custodiar els documents de govern i justícia, i entre ells les sèries de registres de la Concelleria reial. Posteriorment, va ser denominat Arxiu de la Corona d’Aragó, es van ampliar els seus fons i es va convertir en un centre d’investigació i difusió cultural del seu ric patrimoni documental.

A l’entrar podem observar uns arcs amb unes columnes cilíndriques geomètriques de color closca d’ou. A baix, al replà, hi ha una font on la gent hi tira monedes de coure. 

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27arxivers_de_l%27Arxiu_de_la_Corona_d%27Aragó 

Aquesta imatge l’hem fet nosaltres a través d’un telèfon mòbil.

Aquesta imatge l’hem fet nosaltres a través d’un telèfon mòbil.

 

BIEL GRAS

LLUÍS INGLADA

MARIA BELLET

JÚLIA ANDRÉS

3rB

És un edifici d’estil barroc. Està situat a la plaça de Sant Just, 4.   És l’únic palau privat de Barcelona del segle XVIII que encara conserva el mobiliari i els interiors de l’època, també manté el mateix llinatge (mateixa família) que ho va manar a construir, la família moxó, la última baula de l'arbre genealògic dels marquesos de Sant Mori, que ho va vendre finals de 2017. 

Nombroses cases palau van ser destruïdes a  la Guerra Civil.
 
El palau és una manera única de reviure la vida d’una família barcelonina dels segles XVIII-XX. Conserva un ambient d’època.

Hi ha sales del palau que es poden llogar per fer celebracions i esdeveniments privats.

Francisco de Graell va encarregar la construcció d’aquest palau el 1770 a Francesc Mestres, que havia estat mestre d’obres de la catedral de Barcelona. Només tres anys després l’edifici estava enllestit, però el propietari va morir el 1775.

Va heredar el palau la seva germana, casada amb Francisco Bonaventura de Moxó.

Des de llavors, el palau ha estat propietat d’aquesta família de terratinents. L’actual propietari, Francisco de Asís Moxó, és el desè baró de Montcortés i el tercer marquès de Sant Mori.

El promotor encarregat de la seva renovació conseqüentment, de la mà del reconegut estudi TDB Arquitectura liderat per Trias de Bes, ha inventat un projecte que intenta conservar la història de l’edifici a la vegada que torna al seu passat. 

El projecte amb qüestió convertirà els espais del palau amb 6 apartaments de luxe, 2 locals comercials i un estudi interior. 

Vam triar el Palau Moxó perquè la senyoreta Judit ens va dir que era un edifici molt emblemàtic i important de la ciutat de Barcelona, també ens va cridar l’atenció el seu nom i el edifici.

 

 

 

El consell de cent era una assamblea consultiva del govern municipal de Barcelona.

Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions.

Quan es va formar el consell de cent hi havia una societat feudal en el que diversos grups urbans volien exercir el poder senyorial sobre la ciutat de Barcelona.

és va crear durant el s.XIII i XIV a Barcelona.

El consell de cent sempre esta format per 128 persones que fan de consellers. 

Estil arquitectonic: gòtic català i arquitectura neoclàssic. 

Origen: el 1238  es va establir un consell de cent a la ciutat de Jaca.

Història: 

A mitjan segle XIII, Barcelona vivia un període de ràpid desenvolupament: la població augmentava, es construïen nous barris, el comerç creixia. Calia fer front a una sèrie de qüestions motivades pel desenvolupament urbanístic -com la construcció de la nova muralla- i l'augment de les activitats portuàries. Les relacions entre la ciutat i la monarquia eren fluïdes i Barcelona havia ajudat activament a Jaume I tant en la conquesta de Mallorca (1229-1232) com en la del País Valencià (1233-1245). D'altra banda, a Barcelona hi havia un grup de persones desitjoses de participar en el govern local: eren els prohoms (probi homines), personalitats destacades de la comunitat ja fos per la seva riquesa o pels seus coneixements professionals.

Tot això va quallar en 1249 amb la concessió, per part de Jaume I, d'un règim municipal orgànic per a la ciutat de Barcelona. Malgrat que la conjuntura era favorable, l'empresa no va ser fàcil: van fer falta vint anys (1249-1274) i diversos privilegis reials per estructurar satisfactòriament el municipi barceloní. La consolidació definitiva no va arribar fins 1284 amb el Recognoverunt proceres de Pere II de Catalunya i Aragó.

https://youtu.be/g5vYRZzDtyI 

Durant la Guerra Civil espanyola, la plaça Sant Felip Neri, situada a Barcelona, va sofrir un gran bombardeig que va matar la vida de 42 persones, dels quals la  majoria eren nens i nenes petits. Per culpa d’aquesta tragèdia, la plaça es va guanyar el nom de “la plaça més trista de Barcelona”. 

Aquesta plaça és una de moltes, que es visitada per els turistes que visiten el barri Gòtic, la plaça és tan commovedora per als turistes com inexplorada per als locals. 
Al costat de l'església, hi sobreviu l'escola de Sant Felip Neri. Quan els nens de l'escola no juguen a la plaça i s'hi escolta el silenci, potser percebrem encara el so de les bombes que hi van caure, des del cel, aquell fatídic gener del 1938. En veiem les ferides cicatritzades a la façana principal de l'església. Encara semblen fer mal. Una placa ens recorda que el bombardeig dels avions feixistes va acabar amb la vida de persones. Ara però, els infants juguen a l'ombra de les acàcies, aliens a aquest passat en una plaça que és porta d'entrada al Call jueu de Barcelona.

També ha quedat per als records com el lloc al que es dirigia Antoni Gaudí el 7 de juny de 1926 quan va ser atropellat per un tramvia en la Gran Via, entre els carrers Girona i Bailèn. En ser confós amb un captaire, per la seva forma austera de vestir, no va ser socorregut immediatament i acabaria morint tres dies després a causa de les ferides sofertes en l'accident.

Afortunadament, la plaça va ressorgir de les seves cendres. Es va reconstruir l'església i l'escola i es van traslladar allí els gremis de calderers i de sabaters. I el que és millor, torna a haver-hi vida.

Si ens centrem en la part exterior  de la catedral es considerada l’única gran església gòtica catalana que ha estat acabada.

Del segle XIII al XV es va construir l'església actual a sobre de l’antiga catedral romànica.

Desde el 2 de Novembre de 1929 es Monument Historic-Artistic Nacional.

Consta del claustre, que va ser construït durants els segles XIV i XV. És el lloc on viuen les tretze oques, que recorden l’edat en que la Santa Eulalia va ser colpejada amb un martell fins a morir. A la cripta de Santa Eulalia es troba la seva tumba.

El cor de la catedral es un dels racons més valuosos del interior de la catedral.

La Capella del Sant Crist de Lepant  mostra a un Crist crucificat que els barcelonins tenen una especial devoció.

 EXTERIOR:

- La catedral de Barcelona està formada per cinc portes. La porta principal, la porta de Sant Ivo, la porta de la Pietat, la porta de Santa Eulalia i la porta de Santa Lucía.

-Com la majoria de catedrals gòtiques la de Barcelona també té gàrgoles, per on cau l’aigua de la pluja de la teulada.Representen animals fantàstics com lleons, unicorns, i elefants.

-La tradició popular de les gàrgoles diu que són bruixes que quan passava la processó de Corpus Christi escupien, sent castigades a quedar-se petrificades com a figures monstruoses. 

-Els vitralls de la catedral eren representacions dels carrers que l’envoltaven, estaven decorats geomètricament, i s’emmarcaven escuts reals de la ciutat.

Segons la creencia popular donava mala sort xocar dos o més claus els divendres. Tots el dies de la setmana quan s’havia de tancar la catedral, s’anunciava amb el soroll que feien el xoc de les claus però el divendres es feia sonar la campana i els monjos portaven una clau a cada mà.
Sota l’òrgan de la catedral hi havia la “caraza”, un cap de turco de cartró, que el dia de Sants Innocents, quan el organista tocava una nota més greu la boca s’obria i llançava golosines a través d’ella. 

A la Catedral hi ha les restes de persones reals del comtat de Barcelona i la Corona d’Aragó. Al costat de la sagristia, en una posició elevada a la paret hi ha les tumbes de Ramón Berenguer I, comte de Barcelona i 

Almodis de la Marca, la seva dona. 

https://www.conocerbarcelona.com/catedral-barcelona 

https://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_la_Santa_Cruz_y_Santa_Eulalia_de_Barcelona 

https://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_la_Santa_Cruz_y_Santa_Eulalia_de_Barcelona#Tumbas_reales 

A un costat de la façana hi ha la torre octogonal que dona alçada a l’edifici. Té una sola nau, un absis poligonal i una volta de creueria amb escenes de la vida de la Mare de Déu. També hi ha uns finestrals superiors que acoloreixen l’interior del recinte.

Al subsòl de la basílica es va trobar una fossa comuna on hi havia 120 persones que van morir per la pesta negra al segle XIV. 

Júlia Felip, Carla Mena, Llum Oliva i Gemma Serrano