(Joan) I aquest home, amb ulls ennegrits,

devalencià en terra estranya,

somiarà la seua tornada

amb peus de plom i rellotge d'arena.

Haurà bellugat sovint la bola

de cristall de l'àvia Encarnació,

on va aprendre les meravelles de la neu

(Aleix) caient amb una fotogràfica lentitud

sobre les cases de la infància

que sempre porta a rossegons.

Baixat del camp del somni,

el veureu passejar-se pel carrer

les Barques, atansar-se al teatre Principal

i parar l'orella davant el crit del joglar.

(Iñaki) I l'home seguirà guaitant cristalls de llibreries

on lletretes impreses ballaran noms

en la nostra llengua i mirarà de furgar

dintre els balcons, per tal de saber

si els pares continuen empentant els fills

a la suïcida fugina del vernacle.

(David) Potser, assegut aquest home a la Glorieta,

creurà sentir de llavis d'un obrer de vila andalús

el flamenco de costum i els crits d'Al Vent, tot plegat.

I l'home, aquest valencià, aquest tu,

farà el balanç d'aquest magre menjar

i s'omplirà de febre, de coratge i de seny

«...per l'única possible

perseguida vida nostra».

1. Dolent – Roín
2. Sortir – Eixir
3. Insisteix – Insisticx
4. Néixer – Naixer
5. Assumpte – Assunt
6. Tenir - Tindre
7. Intel·ligent - Inteligent
8. Patata - Creïlla
9. Vermell - Roig
10. Triangle - Triàngul

*Centre d'Investigacions Sociològiques

casa, tretze i metge ['kasa, 'tretse, 'metʃe]

• Aquest dialecte ha desenvolupat una sèrie de trets lingüístics associats al desenvolupament de la fonètica del castellà-aragonés, molt present des de la fundació del Regne de València, especialment a la zona de la capital valenciana. Tot i això, l'apitxat conserva moltes característiques del català tradicional que s'han perdut en la resta dels dialectes catalans, com per exemple:
• El pretèrit perfet simple

(aní, anares, anà, etc.)

• La pronunciació clara dels grups consonàntics

--lt (/molt/), -nt (/tant/) i -mp (/camp/)