La meva padlet de Llengua Catalana i Literatura Curs 2023-2024 by Núria

- Títol: El fil invisible
- Autor/-ra: Gemma Lienas
- Breu descripció: Els dubtes corsequen la Júlia: S’estima prou el seu marit? Està disposada a ser mare? Aconseguirà tenir a temps el guió que està escrivint sobre el veritable paper de la científica Rosalind Franklin en el descobriment de la doble hèlix de l’ADN?
Per fugir de tantes incerteses, accepta la invitació de la seva família francesa i se’n va a passar el mes d’agost a l’illa de Batz, a la costa bretona. Allí, en el vell casalot familiar, a la vora del mar, l’esperen una besàvia imponent, un oncle-avi estranyament melancòlic i un oncle molt atractiu.
Aviat, gràcies a la capacitat d’observació de la Júlia, que capta un detall enigmàtic en unes fotografies antigues, el que havien de ser unes vacances familiars es converteixen en uns dies d’investigació sobre els seus orígens i la seva identitat.
LA HISTÒRIA D’UNA DONA QUE TROBA EN EL PASSAT LES RESPOSTES AL SEU FUTUR.
- Temàtica: Novel·la contemporània (ficció)

- Frases que més m'agraden: Sí, tenia raó la Cristina, la pèrdua de la mare i la de l’àvia eren dignes d’un malson, sobretot la de la mare. Però, és clar, els somnis no es trien i jo somiava el que somiava i no el que la Cristina trobava més adient.

Com una pel·lícula amb la tecla del fast forward premuda, em van passar per davant els anys compartits amb l’àvia. Havien estat anys notables. Era una dona intel·ligent i d’idees progressistes. A més, amb mi havia estat molt menys possessiva i controladora que amb la meva mare de jove. Jo no sé si l'hi hauria aguantat. Potser ella ho sospitava i per això mai no havia estirat massa la corda. M’estimava i jo l’estimava a ella, tot i que, de vegades, em semblava que tenia un costat opac que jo no coneixia; per entendre’ns, com l’altra cara de la lluna. Però això no impedia que tinguéssim molt bona sintonia.

Vaig espolsar les molles del sobre a la paperera i me’l vaig tornar a mirar. Al davant, escrit amb ordinador i al damunt de la meva adreça, hi havia el meu veritable nom: Júlia Coma. Ells no podien saber que m’havia canviat el cognom pel de la meva àvia —Le Goff— per signar els meus treballs professionals. Júlia Le Goff.

]]>