I finalment hi ha una personificació general en tot el poema ja que l’autor tracta Mallorca com si fos una persona. 

També hi ha dues metonímies, la primera en el vers tres on utilitza la paraula atzur, el color blau celeste (marí), per parlar del mar i la segona en el vers catorze amb la frase  “fumeres delicades” ens deixa intuir la situació bèl·lica de Mallorca en aquell moment.

Trobem una comparació en el vers divuit i dinou el qual compara el que ell sent per la seva illa natal amb les flames que es veuen en la foscor durant la nit.
Nucli central del text, a menera d'enllaç entre la seqüència anterior i la seguent.
Els versos 4 i el 14 són encavellaments.
Atzur; el blau celeste (marí) per parlar del mar.
Fumeres delicades; situación bèl·lica a Mallorca en aquell moment. 

En la segona part es mostra el present, els elements de la natura s’han transformat en els seus contraris. Els camps verds s’han cremat, les arbredes ara són jardins i l’atzur passa a ser el capvespre (referint-se a les conseqüències de la guerra).

I finalment, en la tercera part, el poeta i Mallorca s’uneixen com ho fan la nit i les flames a la fosca.

conflicte constant i molt deteriorada .

És un poema completament avantguardista, ja que trenca per complet amb les formes

clàssiques (no hi ha rima i  el nombre de síl·labes és irregular).

Podem dir que amb el poema I'autor ens transmet d'una manera bastant clara I'odi que

sent cap al conflicte que esta passant a l'iIIa.

Per acabar dir que aquest poema és una Elegia, és a dir, tracta d'un tema trist, i que ha estat musicat per Maria del Mar Bonet.

V. 15-17: cos de la metàfora de l'extinció gradual del paisatge que sucumbeix al foc que la consumeix lentament.
Observem una metàfora en els versos divuit i dinou en què, com s’ha dit anteriorment, l’autor s’uneix a Mallorca com ho fan les flames a la fosca, una metàfora,que com diu l’Antologia de Poesia Catalana, és molt contrastada i ens remet a la poesia barroca del segle XVII que agradava molt a Rosselló-Pòrcel.