Història de l’Esglèsia by Humberto Ruíz Zamorano

3.1- Edicte de Milà - 313 d.C.

sergiperez2 — 2024-09-19 11:08:59 UTC

Constantí el Gran, emperador romà, es va adherir al cristianisme al 312, encara que no existeixen dades de la seva conversió, ja que va rebre el Baptisme poc abans de morir.

Van derrotar al seu rival polític i aspirant a la batalla del pont de Milvi, l'any 312, Constantí, l'Emperador d'Occident, i Licini, el d'Orient, van acordar una nova política religiosa.

Al 313, a l'Edicte de Milà, es declarava culte a tots els ciutadans de l'imperi.

Al 324, Constantí, es va quedar amb l'Orient i l'Occident.

Al 330, va refundar l'antiga Bizanci amb el nombre de Constantinoble, que volien que fos la segona Roma.

eulalialleal — 2024-09-19 11:13:23 UTC

La destrucció de Jerusalem i del seu temple va allunyar el cristianisme de totes les influències jueves. A finals del s. I a l’imperi romà havia mantingut la pau a la conca Mediterrània.

4.1- La liturgia cristiana

humbertoruiz1 — 2024-09-19 11:18:43 UTC

A l'inici del cristianisme la liturgia estava centrada en la organització dels sacraments: el Baptisme i l'Eucaristia.

El Baptisme es va nombrar com el rite d'iniciació. Després de rebre'l ja formaves part de la comunitat i podies participar en l'eucaristia.

L'eucaristia, se celebrava cada diumenge. Al principi era una celebració senzilla pero amb el pas del temps va anar elaborant-se més.

D'altre banda, trobem la Pasqua anual a mitjans del s. III. (Divendres, dissabte i diumenge de resurrecció).

A la primera meitat del s. II, sorgeix la penitencia: acte per perdonar aquells pecats que cometia un cristià batejat.

Al segle I, sorgeix la figura del episkopos, és a dir, el bisbe.

Els bisbes presideixen l'Eucaristía, batejen i prediquen.

Els presbíters: ajuden al bisbe en les seves tasques.

Els diàcons s'encarregaven de custodiar els bens de l'esglèsia per ajudar els pobres, les vïdues i horfenes.

Cronologia

eulalialleal — 2024-09-19 11:24:41 UTC

Del 30 al 325 d.C.

2.1- Posibles raons

sergiperez2 — 2024-09-19 11:25:10 UTC

Al principi els romans consideraven el cristianisme com una secta jueva. Al S. I, els cristians van haver d'enfrontar-se més amb els rectors del judaisme que amb els romans. Els cristians van ser perseguits per les autoritats de l'imperi Romà, que els consideraven com a rebels polítics entre més coses. Encara no han trobat la raó per la qual van condemnar a mort a tot aquell que digués que és cristià.

2.2. Les principals persecucions

sergiperez2 — 2024-09-19 11:25:42 UTC

Van haver-hi 10 grans persecucions romanes contra el cristianisme, aquestes persecucions només afectaven ciutats o regions concretes. Hi havia moments de persecució, detencions, martiris, i també hi havia de tranquil·litat on els cristians i la Església tenia més llibertat d'actuació.

Les persecucions van ser:

Les de Nerón, Domiciano, Trajano, Marco Aurelio, Septimio Severo, Maximiano, Decio, Valeriano, Aureliano i Diocleciano.

eulalialleal — 2024-09-26 10:46:51 UTC

La creença de l'evangeli va seguir bones rutes terrestres i marítimes que recorrien ciutats de negoci, d'estudi, ports, comerços... Així es va anar expandint el coneixement de l'evangeli.

L'adhesió de la religió cristiana va estar causada per l'actuació de la nova doctrina que defensava principalment la igualtat, la llibertat, la vida, la justícia, la honra i la solidaritat en ciutats amb moltes desigualtats i sense l'encant de la religió tradicional. Els cristians eren ciutadans exemplars.

3.2- Edicte de Tessalònica - 380

sergiperez2 — 2024-09-26 10:50:09 UTC

Després de l'Edicte de Milà, la religió cristiana va créixer en tots els àmbits de l'imperi.

L'any 380, l'emperador Teodosi, va fer l'Edicte de Tessalònica. Es va declarar el cristianisme religió oficial de l'imperi.

Així va començar el predomini de l'Església sobre la societat del temps, donant privilegis civils judicials i fiscals, i donacions.

eulalialleal — 2024-09-26 10:50:26 UTC

Al s. IV la població cristiana va augmentar força i al segle V ja es parlava que la majoria de la població era cristiana deixant en minoría a la població pagana i jueva.

3.3- Consecuència de la nova situació

sergiperez2 — 2024-09-26 10:51:01 UTC

La majoria dels cristians van veure la nova situació com una benedicció de Déu a la seva Església. El fet que la religió oficial de l'imperi fos el cristianisme, també va portar inconvenients.

Avantatges:

-Es van perseguir els errors i desviacions.

-El calendari cristià, va influir a la vida social i festiva.

-Es van reformar algunes lleis per fer-les més humanes.

-Es van crear algunes institucions caritatives.

Desavantatges:

-L'Església va gaudir d'una llibertat condicionada, ja que l'Emperador intervenia més als temes religiosos.

-El clergat va adquirir dignitats pròpies dels civils.

-Es van utilitzar mètodes violents, físics o ideològics, per aconseguir que la gent que no creia en Déu, es faci creient.

-Les persones van deixar d'assumir les lleis tan exigents, i gràcies a això va haver-hi un canvi social de vida.

eulalialleal — 2024-09-26 10:58:12 UTC

Per acusacions que gairebé sempre eren falses, van arribar a la persecució dels cristians.

Sel's tractava com a ateus per no donar culte a l'emperador o als deus de l'imperi.
Sel's considerava perillosos ja que el seu monoteisme els apartava de les festes populars i activitats religioses.
Se sospitava que practicaven el incest.

Davant d'aquesta situació hi havia pensadors cristians que escrivien textos anomenats "apologíes" que justificaven la fe cristiana.