La oscil·lació tèrmica: Seria aproximadament de 29ºC. El mes més càlid és juliol (21'5ºC), i el més fred, febrer (-7'4ºC). 

Insolació: Màxim 9'9h (juny) i mínim 0'9h (des.).

La oscil·lació tèrmica: Seria aproximadament de 37º C. El mes més càlid (-25ºC) i el més fred (-62ºC).
Insolació: Màxim 20h (nov.) i mínim 0h (abr., maig, juny, jul., ag.)

Mamífers: 'cabres, porcs senglars, rabosa, guineu, mostela, conill, eriçó…

Rèptils: serps, llangardaixos, sargantanes, escorpins...

Rapinyaires: aguila, falcó...

També hi trobem arbustos, com el romaní i la farigola.

Donen lloc a formacions vegetals com el maquis o estepa i la garriga.

Els rius que tenen més cabal són els següents:

Ebre: Aquest riu recull aigua d’altres rius propers a ell com per exemple: el riu Segre, el Francolí i altres rius més petits. L’Ebre desemboca al Mar mediterrani, al delta de l’Ebre.

Segre. Aquest riu recull aigua de d’altres rius propers com per exemple: el riu  Noguera Ribagorçana, noguera Pallaresa i altres. El Segre desemboca a l’Ebre.

Ter: Aquest riu recull aigua de d’altres rius propers com per exemple: el Fluvià i desemboca al Mar Mediterrani.

Llobregat: Aquest riu recull aigua de d’altres rius propers com per exemple: el Cardener, Anoiai altres petits més. Desemboca al Mar mediterrani, al delta de Llobregat.

Mestral:  Aquest vent ve del nord-est i afecta les terres properes al riu Ebre.            És un vent sec i violent sobretot pels agricultors i mariners.

Tramuntana:  Aquest vent ve del nord i afecta les costes de les Illes Balears

i Catalunya. És un vent fort i fred i pot durar molts dies amb vents de més de 200 km/h.

Ponent: Aquest vent ve de l’oest i afecta Catalunya i a la península Ibèrica. 

És un vent que fa unes ventades moderades i fortes. A l'estiu és un vent sec.

 

Llevant:  Aquest vent ve de l’est procedent del mar i afecta Catalunya, País Valencià, Illes Balears, mar d'Alboran i l’estret de Gibraltar. És un vent humit i fred però depenent de la situació en alçada de les masses d’aire pot provocar fortes nevades.

Marinada:  Aquest vent és suau que bufa de mar cap a terra durant el dia.

El clima mediterrani es dóna també als països del Sud d’Europa, del nord d'Àfrica, Califòrnia i part de Xile.

No està molt lluny de l’Equador i això fa que les temperatures no siguin molt fredes.

Es localitza a les zones amb latitud molt altes i zones properes a l'equador . Els exemples més representatius són la zona nord de la Selva Amazònica i l'Africa central, amb frondosos boscos gairebé impenetrables. En aquest clima es desenvolupen dos dels rius més cabalosos del món, el riu Amazones i el riu del Congo Congo.

La temperatura màxima és de 58ºC, i la temperatura mínima de -28ºC (no en tots els deserts poden arribar a temperatures tant altes ni tant baixes).

La temperatura oscil·la 20°C o més entre el dia i la nit. És a dir que l'oscil·lació tèrmica és gran.

Depenent del desert, les temperatures canvien molt o poc de l’hivern a l’estiu. És a dir, si parlem del desert del Marroc, a l’hivern tenen temperatures bastant baixes, però en canvi a l’estiu fa molta calor. Però en canvi al desert del Sàhara, al estar situat més a prop de l’Equador, doncs de l'estiu a l’hivern no hi ha tant canvi de temperatures. 

La poca ocupació que hi ha, es tracta de caravanes tuaregs (en el cas del Sahara), que són unes “tribus” nòmades per dir-ho d’alguna manera que viatgen per tot el desert. A més poden haver-hi algunes ciutats o pobles repartits pel desert, sobre tot a les ribes del rius, ja que allà mai s’acaba l’aigua.

Als desert gèlids (del Pol Nord i el Pol Sud), hi viuen inuits i esquimals, que són unes races molt antigues residents en aquests paratges gèlids, a més de comunitats d’investigadors i científics que estudien la zona. Es diu que els éssers humans han fet, en part, que molt deserts, com per exemple el Sahara, passin de ser un paisatge totalment verd (fa 10.000 anys) a les condicions en les quals ens trobem avui dia.

En els deserts freds els éssers vius que habiten en aquest entorn tenen que passar el fred i la falta de recursos tot i així habiten animals com els ossos polars, els pingüins,  el lleopard marí, la balena de Groenlàndia, etc. En la Antàrtida hi han  animals herbívors com la llebre àrtica, el bou mesquer i el caribú també estan els carnívors que són el llop àrtic i la guineu polar.

Les característiques de temperatura varien entre els climes oceànics, però el més comú son els hiverns frescos però no freds i estius tebis, però no calents. La mitjana de temperatura del mes més càlid ha de ser menor de 22°C, i el del mes més fred no ha de ser inferior a –3°C.

Aquests són alguns climogrames de ciutats de clima oceànic. 

Alguns dels rius més importants de les zones oceàniques son: Amazonas, Danubi, Volga, Ebre, Mississippi, Ganges, Nil o Iguazú

A Europa occidental, la regió atlàntica coincideix amb una àrea molt poblada, amb grans ciutats i importants zones industrials. Els boscos, encara que abundants, han deixat pas a prats per al bestiar o camps de blat de moro, patates…

La costa occidental d'Amèrica del Nord i el Sud de Xile i l'Argentina, són àrees relativament poc poblades, en les quals abunden els boscos, encara poc explotats.

A Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda, l'herba és molt abundant i permet la cria extensiva de ramaderia bovina i ovina.

Les zones oceàniques d'Europa són unes de les més poblades. Hi ha grans ciutats i indústries. Cada vegada més els seus habitants tendeixen a viure en els barris allunyats del centre. El desplaçament diari als llocs de treball fa que hi hagi embotellaments. Les ciutats, les indústries, el trànsit ocasionen contaminació. Els boscos en molts casos has estat talats i la desforestació és cada vegada major.

Això últim ha ocorregut també en les zones oceàniques d'Amèrica, Àfrica i Oceania.