• Biotecnologia i enginyeria genètica

  - Edició genètica amb CRISPR: Correcció de malalties genètiques com la fibrosi quística o l'anèmia falciforme.

  - Manipulació genètica per a millores: Optimització de la resistència immunitària o augment del rendiment físic i cognitiu.

• Cibernètica i augmentació humana

  - Pròtesis avançades: Membres robòtics controlats pel cervell amb funcionalitats superiors a les naturals.

  - Implants neuronals: Millores cognitives, tractament de trastorns com el Parkinson o interfícies cervell-ordinador.

• Medicina regenerativa

  - Impressió 3D d'òrgans: Creació de teixits i òrgans personalitzats per a trasplantaments.

  - Terapies amb cèl·lules mare: Regeneració de teixits per combatre malalties degeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson.

• Intel·ligència artificial (IA)

  - Diagnòstic i tractament personalitzat: Sistemes d’IA que analitzen dades per oferir diagnòstics més precisos.

  - Assistents robòtics quirúrgics: Operacions més precises amb menys risc per al pacient.

  
  

  Beneficis del Transhumanisme en la Medicina

  - Prevenció de malalties: Detecció ràpida i tractament abans de l’aparició dels símptomes.

  - Extensió de la vida: Mitjançant la regeneració de teixits, eliminació de malalties genètiques i òrgans artificials.

  - Millora de la qualitat de vida: Restauració o superació de capacitats físiques i mentals perdudes.

La seva evolució: Julian Huxley, Va introduir el terme "transhumanisme", plantejant que la humanitat podia transcendir les seves limitacions biològiques a través de la ciència i la tecnologia.

·És ètic canviar la naturalesa de l'ésser humà?

·Fins a quin punt podríem canviar l'ésser humà? I qui ho decidiria?

·És ètic canviar la genètica d'un nadó que encara no ha nascut si aquest no té cap malformació, el qual, a més no ho ha pogut decidir?

Religió islamista: La religió islamista pensa que el transhumanisme es dolent i implica un canvi radical en l'esperit del humà.

Religió evangelista: La religiò evangelista pensa una teoría molt semblant amb la catòlica amb la diferència de que aquesta raona que el transhumanisme es la personificació del propi diable.

Religió budista: La religió budista pensa que el èsser humà ha de ser pur així que lo més recomenable es que no entri en el transhumanisme.

El seu objectiu és superar l'antropocentrisme i aplicar la tecnologia en altres éssers com animals o ecosistemes.

Un exemple de posthumanisme és discutir si utilitzar els animals o les màquines com a prova pels nostres experiments és correcte.

Links: https://www.abc.es/xlsemanal/ciencia/transhumanismo-robots-cuerpo-maquina-tecnologia-integracion.html

Link: https://genotipia.com/crispr-cas/

Enllaç: https://emocional.com/el-manifiesto-transhumanista-y-la-inteligencia-artificial-una-vision-optimista-y-responsable-del-futuro-de-la-humanidad/

I els cíborgs a diferència dels biopunks ja existeixen i n'hi ha un que ha estat el primer a estar reconegut oficialment per un estat com a cíborg, Neil Harbisson, un artista anglès, que té una antena al cap que l'ajuda, a través de vibracions auditives, a percebre colors, ja que ell va néixer amb acromatòpsia i no els detectava, així va crear l'eyeborg.

Ella va dir "Jo prefereixo patir el dolor i adquirir coneixements que evitar el dolor i quedar-me sense el coneixement".

El seu propòsit era recopilar informació sobre com la tecnologia pot integrar-se millor en el cos humà i compartir els seus resultats amb la comunitat científica.

Ell a dir "Qualsevol amb un marcapassos o un altre dispositiu al seu cos es pot considerar transhumà. Fa anys hauria estat vist com un robot".

"Arribara un moment que els implants de microxips al nostre cos seran considerats com algo normal", aquesta afirmacio la realitzaba Len Noe, un investigador a l'empresa estadounidense de seguretat transhumana.

Aixi que, ab tecnologia va poder compensar l'acromatòpsia que té, una anomalia a la visió que impedeix veure la diversitat de colors.

Neil Harbisson i Moon Rivas van crear una fudació cyborg, una entitat que busca defensar els drets d'una persona per modificar-lo amb tecnologia, amb el fi d'incorporar nou sentits i percepcions.

La única diferencia clara es que la religió catòlica si accepta el transhumanisme si aquest es dona per una necessitat mèdica, però si aquest es dona per una necessitat voluntària no està acceptat.

En la ciència-ficció es tracta el tema del transhumanisme amb gran intensitat durant les últimes dècades. Molts autors, van fer diferents obres com per exemple llibres, pel·lícules, sèries, videojocs... Com per exemple: Pel·lícules com robocop, Stargate, Gattaca d'Andrew Niccol, les pel·lícules de Matrix, Blade Runner, Black Mirror, Ghost in the shell...

La literatura també tracta els temes de transhumanisme en llibres, novel·les... Com per exemple en les novel·les anomenades: Neoromàntic (de William Gibson), Schismatrix, "un mundo feliz", slan...

Influeixen, en que ens ajuden a entendre coses que poden o podrien passar, com per exemple els implants digitals, de robots... També donen esperança, ja que en algunes obres i pel·lícules ensenyen com la tecnologia aconsegueix curar malalties i trobar noves medicines que els éssers humans no hem sigut de trobar.

2·Podríem respondre que millorar les capacitats humanes sempre serà positiu, o bé que l'èsser humà ha de romandre tal i com neix

3·Es podría dir que es pot canviar completament, o només per augmentar certes capacitats o també que no s'ha de canviar. Hi ha qui creurà que s'ha de permetre tot canvi sense cap regulació, també hi hauria la opció de crear un organisme regulador.

4·Hi ha qui dirà que sempre que sigui per a augmentar les seves capacitats, serà positiu, hi haurà qui cregui que no s'hauria de modificar ja que el nadó no ha donat el seu consentiment.

• Les tecnologies avançades, com implants cibernètics, teràpies genètiques o interfícies cervell-màquina, solen ser molt costoses. Això podria ampliar les desigualtats socials i crear una "classe augmentada" amb accés a millores, mentre que la resta de la població en quedaria exclosa.

Riscos per a la salut

• Els procediments no testats adequadament poden comportar efectes secundaris greus. Les modificacions genètiques, per exemple, podrien tenir conseqüències imprevistes sobre el genoma humà a llarg termini.

• Els implants tecnològics podrien fallar, ser vulnerables a ciberatacs o provocar rebuig per part del sistema immunitari.

Desviació de recursos mèdics

• La medicina podria prioritzar el desenvolupament de tecnologies de millora per sobre de la investigació en malalties greus o en necessitats mèdiques bàsiques, desplaçant recursos d’àrees més urgents.

Dependència tecnològica

• Si el cos humà es fa depenent d’implants tecnològics, un mal manteniment, fallades en el subministrament o problemes de seguretat podrien posar en risc la vida o la funcionalitat d’una persona.